Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Hem rebut una consulta a la FECC sobre els pares d’un futur alumne de P3 que van indicar en la seva sol·licitud de preinscripció fins a tres escoles, totes elles concertades i cristianes, d’un concret municipi de Catalunya. Quan la mare s’acostà a l’escola triada en primer lloc per interessar-se per la situació de la seva petició, l’informaren que no havia obtingut plaça, però que a les llistes publicades de l’alumnat admès el nen figurava a “una escola pública de la zona, de nom...”

Llegim a la nota de premsa del Consorci d’Educació de Barcelona que les famílies que a totes les seves opcions demanaven una plaça pública se’ls garanteix plaça en un centre públic, i que, a més, “s'ha fet una ampliació extraordinària per tal que més alumnes puguin obtenir una plaça pública de més proximitat”.

Dèiem la setmana passada que les regles del joc no es poden trencar. L’equilibri del sector depèn que cada agent implicat, sota la seva responsabilitat, s’esmerci a no forçar el consens d’aquest procés. Les normes de preinscripció i matrícula s’apliquen per igual als centres públics i als centres privats concertats. “Les administracions educatives garantiran la igualtat en l’aplicació de les normes d’admissió”, diu la LOE (art. 86.1).

Podem tenir la certesa que les famílies que només han triat oferta concertada tinguin el mateix tractament que les que només han triat oferta pública? Ampliarà l’administració educativa places en els centres concertats per garantir plaça a les famílies que només han triat aquesta opció?

Darrerament hem observat com la força d’unes famílies, en ús legítim del seu dret a triar escola, han forçat el Departament d’Ensenyament a anunciar una ampliació de places públiques. No discutim el seu dret a triar escola. Hem de ser coherents amb els principis que defensem i defensarem, i aquest n’és un de fonamental.

Però no podem permetre el tracte discriminatori ni que les regles es vulnerin. La norma fa esment a un marc concret: el de l’oferta de places existent. Així ho diu el Decret regulador (art. 21.2): les comissions han d’“oferir lloc escolar, en el segon cicle d'educació infantil i a l'ensenyament obligatori durant el període de preinscripció, a l'alumnat que encara no estigui escolaritzat les sol·licituds del qual no hagin pogut ser ateses pels consells escolars dels centres públics o pels titulars dels centres privats sufragats amb fons públics, en el marc de l'oferta de places existent i d'acord amb les preferències de centre explicitades per les famílies en la corresponent sol·licitud, en exercici de la llibertat d'elecció de centre.

A aquest alumnat la comissió li ofereix centre per garantir l'exercici del dret a l'educació i, si s'escau, l'escolarització obligatòria. En el cas que el centre no sigui acceptat pel sol·licitant, s'escoltarà el pare, la mare, tutor o tutora, per tal de conèixer les preferències que tenen i oferir-li una altra plaça d'entre les vacants existents”.

El conjunt de places existents és un element definidor del procés de triar escola. El dret a triar centre docent és dret d’abast constitucional implícit al dret a l’educació, però no és de caràcter absolut, d’aplicació automàtica, en resultar constitucionalment vàlid que els poders públics, en el seu deure de programació general de l’ensenyament, garanteixen la seva qualitat establint unes ràtios per aula en el marc dels centres que integren el Servei d’Educació de Catalunya.

L’administració educativa sap que el dret dels pares a elegir centre docent, quan xoca amb les limitacions materials de disponibilitats de places, només pot ésser acomplert com a manifestació de preferència, que ha de ser satisfeta sempre que sigui possible amb criteris fixats legalment o reglamentària.

Si la resposta de l’Administració a les exigències de les famílies d’un determinat sector és anar ampliant grups o ràtios fins a satisfer plenament els seus desitjos, o es fa per a tothom o incorrerà en clara actitud discriminatòria. Els pares que han triat escola concertada tenen exactament els mateixos drets que els que han triat escola pública. I la prudència en la manera de fer de les famílies no hauria de ser, tal com es percep de l’actuació administrativa que es duu a terme, obstacle per tal que s’ampliïn ràtios o s’autoritzin grups a l’escola concertada.

Demanem a les autoritats educatives que compleixin amb objectivitat els marc normatiu. Que no infringeixin el principi d’igualtat i que actuïn de manera raonable i raonada davant les situacions de conflicte que, ineluctablement, es produeixen en els processos de preinscripció i matrícula. Encara que no ens sentim còmodes, les regles del joc s’han de respectar i, ni de bon tros, no es poden canviar a meitat del partit ni poden ser diferents segons qui jugui...