Davant la darrera moció parlamentària que afecta l’escola concertada

L’aprovació el proppassat dia 21 al Parlament de la moció que insta a “rescindir els concerts amb els centres educatius que segreguen per sexe, establint un període de transitorietat fins l’inici del curs 2017-2018 per permetre a aquests centres adaptar-se al principi de coeducació, per mitjà de l'escolarització mixta”, amb el seu debat corresponent i les reaccions posteriors, han de ser objecte de seriosa reflexió sobre els esdeveniments que ens toca viure.

Som una realitat social i democràtica de dret, on tenen cabuda totes les opcions ideològiques sempre i quan assumeixin el límit comú de la subjecció als principis i valors democràtics. Som també una societat que, dins de l’àmbit educatiu, ens hem donat un conjunt de bases que contemplen una educació per a tots en règim de llibertat. Una llibertat que comporta que pares i mares puguin triar el model educatiu que millor s’avingui a les seves conviccions religioses i morals. Una llibertat que legitima les titularitats a crear i dirigir centres docents, dotant-los d’un ideari o caràcter propi. Uns principis de llibertat i democràcia que en definitiva consagren la pluralitat, la convivència i el respecte a les institucions que promouen projectes educatius i a les famílies que hi confien, i que obliguen les Administracions a dotar-les dels suficients recursos per garantir-ne l’exercici.

Uns principis que a Catalunya comporten el compromís d’un model educatiu específic que, en paraules de la Presidència de la Generalitat del passat mes de febrer, “el Servei d’Educació de Catalunya, que el conformen els centres sostinguts amb fons públics, centres públics i privats, és un model d’èxit, d’innovació i de qualitat que està del tot integrat i del tot garantit amb la Llei d’Educació. I és el model que continuarem aplicant”.

Si és així, quina raó de ser té l’aprovació de mocions com la que assenyalem? Hauríem de tenir la suficient capacitat de discerniment per entendre que actuacions com aquestes no persegueixen rebutjar un determinat model pedagògic o una concreta institució del món de l’ensenyament. El que aquesta actuació significa és la voluntat de determinades forces polítiques de qüestionar el model del Servei d’Educació de Catalunya amb l’objectiu final d’expulsar de l’ordenament les escoles concertades, actuant amb el pretès objectiu de criticar un concret model d’ensenyament per continuar les accions que condueixin al rebuig final i total de la presència dels centres concertats, o de limitar-ne la presència a una mínima expressió.

Podem pensar que això és il·legal, que trenca els principis de consens que la societat s’ha atorgat, que no se’n podran sortir... és possible. Però el cert és que darrerament vivim situacions en què el debat sobre el rol de la concertada és present contínuament. I això no és positiu ni afronta la veritable problemàtica de l’Ensenyament.

La contundència amb què la Consellera d’Ensenyament ha reaccionat davant l’aprovació de la moció ens tranquil·litza, d’entrada. Ha declarat quelcom que el nostre sector no està percebent darrerament, encara que sigui absolutament lògic i conseqüent amb l’ordenament. La Consellera assegura que no es poden retirar els concerts a les escoles que segreguen per sexe, ja que la Llei d'Educació de Catalunya no ho permet; confirma que la LEC prioritza l'escola mixta, però no prohibeix la resta, i ha recordat que el programa electoral de JxSí i el programa de govern preveuen "mantenir i desplegar" la LEC, no pas modificar-la.

No es prodiguen aquest tipus de declaracions. Ans al contrari, el que s’acostuma a publicar va adreçat en un sentit diametralment oposat. Fixem-nos també que el context a què fa referència la Consellera es limita a l’actual legislatura. Un compromís clar en defensa del model actual, però limitat en el temps.

Si entre tots, i per una àmplia majoria, ens hem dit que volem un sistema educatiu plural, on tenen cabuda diferents opcions, públiques i privades, dotades d’un ideari i d’un caràcter propi, expressió de llibertat, de pluralitat i de respecte, amb l’única limitació de respectar la legislació i els principis constitucionals, hem de ser responsables i coherents amb el marc fixat.

Si ens creiem la democràcia i els seus fonaments i veiem en la llibertat de persones i institucions el principi vertebrador de l’ensenyament, i en el rigor i la qualitat acadèmica els fonaments de l’educació, no podem acceptar determinades actuacions. No podem baixar la guàrdia, perquè qui no creu en la pluralitat, en la llibertat, en el dret d’elecció de centres... continuarà treballant per imposar la seva idea. Per la bona salut del país, pel bon fi de les nostres institucions, això no ho podem permetre.