Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Seguint la regla no escrita, però absolutament actual, que cada govern central que assumeix les tasques executives ha de modificar la legislació educativa, PSOE i Unides Podem signaven el 31 de desembre de l’any passat el document “Coalición Progresista. Un nuevo acuerdo para España”, un conjunt d’acords de govern per a tota la legislatura que vincularien els Pressupostos Generals de l’Estat i que haurien d’elaborar-se en base a aquests pactes. El document recull un conjunt d’acords en matèria educativa, particularment adreçats als centres concertats, als quals destina diverses mesures educatives de diferent abast, però totes transcendents i poc tranquil·litzadores. Les resumim:

Destaca l’aprovació d’una Llei Bàsica d'Educació, que derogui la LOMCE, que blindi l'educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu i que garanteixi des dels seus principis rectors la inclusió i l'eliminació de la segregació escolar per les condicions d'origen dels estudiants, per les seves necessitats educatives especials o per sexe. Preveu promoure la coeducació en tot el sistema educatiu, impedint la segregació educativa per raó de sexe en els centres sostinguts amb fons públics. Igualment vol assegurar que tots els centres privats concertats informin l'alumnat i famílies que les aportacions són voluntàries i que mai condicionen la prestació del servei educatiu.

Contempla també que l'assignatura de religió sigui de caràcter voluntari per als estudiants, sense que hi hagi una assignatura alternativa ni la nota sigui computable a efectes acadèmics, i potenciar l'educació afectiva-sexual dins el sistema educatiu.

Preveu una universalització de l'accés a l'educació infantil 0-3 anys a través de la xarxa pública en condicions d'equitat, un increment dels recursos públics destinats a l'educació i beques, fins assolir en sis anys el 5% del PIB, així com la garantia de la gratuïtat real i efectiva de l'educació obligatòria per a famílies en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Finalment, inclou l’elaboració d’un Pla contra el fracàs escolar i l'abandonament escolar prematur i la posada en marxa d’un Pla de Millora de la Convivència per a la Prevenció de l'Assetjament (bullying) i la Violència en els Centres Educatius, juntament amb les comunitats autònomes.

En molts aspectes, aquestes propostes no són noves, perquè ja eren previstes a l’avantprojecte de modificació de la LOMCE que el PSOE presentà a les acaballes de l’any 2018 i que ha restat en suspens. Caldrà veure com n’evoluciona la tramitació en una legislatura que no es preveu planera i que, en aquestes matèries educatives, requerirà del consens d’altres forces polítiques, que hauran de definir les seves postures reals davant les propostes concretes: finançament dels centres concertats, assignatura de religió, mesures compensatòries per a l’equitat educativa, ajuts a les llars d’infants privades...

Fent un exercici d’identificar les urgències del nostre sistema educatiu, se’ns presenten tres principis: qualitat, igualtat, llibertat. Efectivament, un cop assolida l'escolarització plena, la societat reclama amb justa raó que aquesta educació assoleixi unes altes cotes de qualitat, d'acord amb les necessitats de l’alumnat i els reptes que plantegen els nostres temps. D'altra banda, la igualtat i la llibertat són dos valors presents en tots els àmbits d'un Estat democràtic que pretengui atendre una societat plural, i per aquest motiu són recollits en les seves legislacions fonamentals.

L’experiència ens diu que el sistema educatiu es descompensa quan fem prevaldre un sol d’aquests conceptes i aquest desequilibri provoca el descontentament d'uns sectors o d’altres, creant debats estèrils i dificultant l'ambient serè i estable necessari per dur a terme la tasca escolar. Per això pensem que la urgència més gran del nostre sistema educatiu és l'harmonització d'aquests principis: la qualitat, la llibertat i la igualtat. Aquesta harmonització és possible, i de forma raonablement equilibrada, es va assolir a Catalunya a través de la LEC, que té el valor de ser un autèntic pacte educatiu amb vocació duradora.

El nostre sistema educatiu requereix estabilitat i que les energies dels que treballem per l'educació, des de qualsevol posició de responsabilitat, ens dediquem a allò que els alumnes necessiten. Aquests tenen dret que l'educació al nostre país tingui la qualitat que es mereix, contribueixi a compensar les seves desigualtats de partida i es desenvolupi en un context de llibertat d'elecció de projectes educatius diversos. Tant de bo que així s’assoleixi en la legislatura que s’inicia.