Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Escoltant, fins i tot sense voler, les mil i una tertúlies a la ràdio o televisió o llegint els escrits a les xarxes socials, no tinc cap dubte que es parla per parlar. Francament hi ha poca intel·ligència o saviesa als milions de paraules que es pronuncien. Sobretot si es diuen sense pensar en l’efecte que tindran en els altres, ja siguin els receptors i en especial dels sobre qui es parla.

Des de petita a l’església sempre havia sentit a dir que si llegies un salm al dia coneixeries una mica mes al Senyor i si llegies un proverbi de Salomó series una mica mes savi. I penso que és veritat.

El cert es que el llibre de Proverbis és una font de reflexió en relació a la vida quotidiana en aquelles coses que més necessitem controlar del dia a dia. En especial, com gestionar les relacions, les emocions, la comunicació, els conflictes, etc.

Aquest divendres passat, justament, estava compartint amb un bon grup de joves sobre les relacions interpersonals, a partir de la lectura de Proverbis. Durant el col·loqui, em va impactar que la majoria de les preguntes estiguessin relacionades amb el tema de la murmuració. És un paraula que gairebé hem desterrat de la ment, doncs en base a la llibertat d’expressió, i a la capacitat d’opinar, pensem que podem dir qualsevol cosa, sense pensar en el impacte que tindrà en els altres. Com deia al principi, parlar per parlar. Diu Proverbis 18:8 que “les paraules del xafarder són com llaminadures, que entren suaus al fons de les entranyes”. 

Em sembla una definició molt exacta del que vivim avui, la xafarderia, tafaneria, crítica, maldiença, difamació, intromissió, etc. Són ben bé una llaminadura, que sense adonar-nos-en entra suau i dolça fins al fons de les entranyes. Mai com ara la xafarderia, s’ha fet tan visible i tan impassible. Els mitjans de comunicació en totes les seves formes, només fan d’altaveu de la mala praxis que més destrueix les relacions interpersonals. És tan subtil que ni tan sols en tenim consciència, i va calant poc a poc i lentament des de ben joves. Doncs ben aviat aprenem que davant d’una acció que no ens agrada és molt mes llaminer criticar i difamar que dialogar. Sense, evidentment, pensar en l’impacte que tindrà en l’altre.

Proposo com deien els meus gran aprendre un Proverbi de Salomó al dia per poder ser una mica més savis, i controlar una mica millor el que diem.

Qui sap estalviar paraules té enteniment,
i el d’esperit reposat té talent.

Fins el neci, si calla, passa per savi;
i per intel·ligent quan clou els llavis.
Proverbis 17:27-28