Concert coral de primavera a l’església

He assistit al concert de primavera que dues corals, Coral Genciana de Sant Miquel dels Sants i Coral Belles Arts de Sabadell, han ofert a la parròquia, entre missa i missa. I m’ha agradat molt.

Mentre l’escoltava, gaudint de la proposta, em venia al cap el passatge de la transfiguració que hem escoltat per quaresma. Anticipació de la glòria, raig de llum enmig de la fosca, petita pausa enmig de la lluita, esclat de bellesa enmig de la grisor. I caldrà, en acabar, reprendre el camí, seguir fent via cap a Jerusalem, enfilar els reptes quotidians. Però de ben segur que ho fem amb forces renovades i amb la confiança revifada. Sentia els comentaris de parroquians que hi han assistit: “que bonic”, “que bé canten aquests joves”, no per tòpics menys afortunats i significatius de reconeixement i de goig per a persones que també tenen prou problemes i dificultats.

I pensava en la bellesa. La bellesa de la música que ens han regalat, sens dubte. Però també la bellesa de les mateixes corals, tantes a la nostra terra, bellesa humana, bellesa feta de gratuïtat, d’esforç, de treball conjunt en recerca de més i millors harmonies. I m’he sentit agraït.

I em deia, sense deixar d’anar seguint les peces diverses, que m’agrada especialment el que s’està produint: una església que acull i promociona. Possiblement és un dels millors gestos de l’església al llarg de la seva història, el gest que, com Jesús amb la samaritana, o amb el cec de naixement, o amb tants d’altres, acull el que un aporta, la seva riquesa, potser també la seva feblesa, i en aquest acolliment, com amb l'ofrena del pa i del vi, s’esdevé la transformació, l’amor de Déu es fa present i enforteix. I qui és acollit surt renovat, promogut en allò de bo i millor del que disposa. I qui acull es revela petjada de Déu i creix en la comunió amb Déu.

Quantes coses ha acollit i promogut la nostra església, abans i ara, artístiques i socials, polítiques i espirituals, de tota mena, especialment abans que algunes tinguessin espai propi en la societat. I un cop més n’he donat gràcies a Déu, i a tants i tants capellans. Aquest cop a través de dues corals, dos exemples significatius de tanta gent que convençudament, vocacionalment, s’esforça en fer la vida una mica millor, una mica més bella.