Vés al contingut

Aquest és el tercer article dedicat a l'Espai Europeu d'Educació Superior. El primer, Geometria de l'EEES, feia referència al concepte "espai". El segon, Geografia de l'EEES a la qüestió d'"Europa". Ara, ens acostem a la idea d'"Educació Superior". En una ulterior reflexió convindrà plantejar el paper de la universitat cristiana avui, en el marc de l'EEES i de la globalització.

Educació superior". Aquí resideix l'aposta política més fascinant, la veritable musculatura i el binomi més exigent del nou Espai Europeu d'Educació Superior.

"Educació" en lloc d'ensenyaments, estudis, coneixement...? Cridaner sí, però ni ingenuïtat ni simple relliscada. És evident que els responsables d'aquest projecte havíem assimilat el patrimoni pedagògic d’aquests darrers anys -entre molts altres- l'Informe de la UNESCO L'educació amaga un tresor de la Comissió Internacional per l'Educació en el segle XXI, i fins i tot, en la nomenclatura, van anar més lluny. D'aquest es va prendre la idea d'una educació per a tota la vida. El text proposava obertament -a més de les funcions clàssiques de la universitat com la docència, la recerca o formació permanent -el desenvolupament de la persona, de les comunitats i la cooperació internacional. També, una explícita tasca consistent en la superació de limitacions o fragmentacions: la del coneixement, la manca cohesió, la miopia localista, el simple creixement econòmic. En definitiva, una amplitud de l'aprenentatge universitari que comporta el desenvolupament humà integral. Es tracta d'una referència d'enorme valor per a una Europa canviant i necessitada d'una ciutadania amb gran capacitat de comprensió, adaptació i, sobretot, d'implicació responsable i intel·ligent. Així doncs, veritable política educativa.

Amb tot, l'interès sobre el món universitari encara és massa exogen. Amb freqüència s'ha buscat abans una bona carrera que una bona universitat. La institució ha de recuperar la seva fesomia i allò "superior" sempre és de referència. Això implica un grau d'indubtable qualitat i connota les metodologies, recursos, lideratges, actituds..., també "superiors". Per tant, sí al protagonisme de l'estudiant en el procés d'ensenyament-aprenentatge si això no suposa cap treva a l'esforç. D'acord amb un realisme en els nivells d'accés a la universitat si es desenvolupen itineraris ascendents conduïts per docents amb veritable autoritat acadèmica i amb eficaç gestió de les seves competències. Benvingut al treball continuat validat i avaluat lluny de la simple regularitat. Congratulació per la possibilitat de més d'una velocitat per garantir la qualitat per a tothom. Excel·lent per les polítiques d'avaluació dels propis plans d'estudi. Impossible sense resituar el compromís per la investigació, la seva relació amb la docència i la seva interconnexió en el sistema.

És evident que un dels majors reptes és el no dissociar els conceptes "educació" i "superior". Una morfologia que requereix el conreu de l'esperit.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.