I un cop escollits els estudis, què?

Durant aquests mesos els estudiants de batxillerat i de cicles formatius superiors, acompanyats pels seus pares, s’afanyen en l’elecció dels futurs estudis universitaris. El procés, sovint, és llarg. En arribar a una primera determinació s’obre una segona qüestió no menys important: en quin lloc? Si en el seu moment els criteris de selecció d’escola foren importants és evident que la tria de la universitat no es pot reduir a purs arguments pragmàtics com la proximitat o el cost econòmic. Tota l’educació és important! Per això, Europa parla de l’“Educació Superior” per la qual cosa no es tracta simplement d’aconseguir un títol sinó de configurar l’estudiant com a ciutadà, universitari i professional. Davant la gran oferta del nostre país és lògic que moltes empreses i organitzacions valorin, a més de la llicenciatura o del grau, especialment, la seva procedència concreta. Haver escollit una bona universitat i l’esforç que això pugui haver suposat pot resultar un primer criteri de selecció. Sembla coherent que qui ha desitjat i experimentat la cultura de la qualitat i de la inversió en la seva carrera també ho faci professionalment.

Escollir una universitat excel·lent per iniciar el grau implica percebre els elements diferenciadors de la facultat corresponent. Serveixin aquests sis aspectes com a primera d’orientació. El primer d’ells consisteix en el reconeixement social de la seva expertesa i qualitat en un determinat àmbit del coneixement i de la professió. El segon fa referència a la metodologia universitària. En efecte, la personalització és un valor cultural en alça que algunes universitats practiquen a través del seguiment tutorial, seminaris, classes en petits grups, metodologia activa, avaluació continuada, etc. Un tercer criteri és la integració de la ciència, la tecnologia i les humanitats. Allò de la radical separació entre «lletres» i «ciències» no té gaire sentit. Tots els estudis universitaris del segle XXI han d’estar farcits d’aquests tres eixos i, en especial, de les humanitats que ajuden a l’anàlisi crítica de la realitat i a la formulació de preguntes sobre el sentit. El compromís ètic en la professió i els valors han de tenir una presència reeixida si parlem d’una veritable formació. En quart lloc, la internacionalització com a conceptualització actual de la universitas en equilibri entre la mundialització i l’amarament de país, i també, vehiculació concreta d’experiències acadèmiques i professionals. Per tant, domini de l’anglès i mobilitat, però no només. Com a cinquè, la dimensió professionalitzadora. Aquesta s’hi afavoreix mitjançant docents en exercici professional, un important nombre de pràctiques de qualitat, la borsa de treball o de les ofertes de postgrau i màster que han de conrear el tarannà professional i abocar l’estudiant en la complexa realitat laboral. Finalment, les universitats més recomanables són aquelles que en el seu full de ruta parlen explícitament de la voluntat de desenvolupar vocacions d’emprenedors. El futur és d’ells!