La vinguda del successor de sant Pere a la Barcelona del segle XXI per «dedicar» un edifici a Déu és un esdeveniment que ha suscitat algunes perplexitats. Durant aquestes setmanes hem tingut ocasió d’escoltar posicionaments i interpretacions de tots els colors. Del que s'ha dit, d’allò pensable i del que ha passat remarcaria els dos elements essencials.
En primer lloc, «dedicació». Dedicar una cançó, un llibre o una investigació són gestos que ens humanitzen i que manifesten el sublim de la persona i dels col·lectius. Efectivament, dedicar -més enllà del ritual de signatures de la nostra estimada Diada de Sant Jordi- significa reconèixer que l'altre té alguna cosa a veure en la meva pròpia existència. I no quelcom de qualsevol magnitud sinó una referència significativa. Dedicar, és dir, proclamar en veu alta i clara, sense pors o vergonyes, amb veu pública. Dedicar, significa agrair. I no es tracta d'un donar o un regalar on hi hagi una renúncia. Allò dedicat continua estant al servei del col·lectiu. És a dir, allò dedicat roman en «exercici». Dedicar és una de les accions comunicatives que més bé expressa la capacitat de sortir d'un mateix perquè t’experimentes coparticipat. Dedicar la Sagrada Família vol dir que homes i dones creients senten l'estímul d'un Déu viu i accepten el repte d'una coparticipació en una construcció major, de la qual la Sagrada Família és i serà signe i testimoni.
Per aquesta raó, aquesta «dedicació» suposa un enorme gest pro-vocació. Efectivament, qui conegui el més bàsic del ministeri del Papa i del temple de la Sagrada Família podrà descobrir que en l'esdeveniment del dia 7 de novembre conflueixen nombrosos factors a favor de l'home i de la seva vocació a la plenitud. La història, el sentit del vincle amb Roma, l'experiència comunitària i celebrativa, el servei als pobres, l'espiritualitat, la creativitat i l'art, el diàleg de la fe amb la cultura, el compromís i l'aportació dels ciutadans i un llarg etcètera, no són sinó elements d'un gran articulat que apunta a una dada antropològic nuclear. Ser persona és un projecte que té en el cada dia una crida a la recerca de la Veritat, la Bellesa i l'Amor.
Certament, més que perplexitat, motius per al sentit.
Publicat a Catalunya Cristiana, n. 1625, 14 novembre 2010, p. 19
Temàtica
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.