Pujarem dalt del cim

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Cada vegada que m’han preguntat quines són les meves aficions d’alguna manera hi he encabit l’excursionisme. Aquesta afició m’ha vingut donada per la meva família (sobretot el meu pare), gaudeixo la muntanya i l’esforç del camí; i quan fa una temporada que no puc sortir de Barcelona, noto que els pulmons em reclamen una mica d’aire fresc.

Ara bé, no penseu que sempre ha estat així. Si parleu amb els meus pares segur que us poden explicar els numerets que feia de petita quan em deien que aquell dia tocava fer una excursió. Em va costar agafar-li el gust. Vaig necessitar uns quants anys per començar a apreciar la recompensa d’arribar a un cim després d’haver suat en alguna tartera infernal. He caminat molt, he hagut de fer moltes pujades i baixades, he fet molts camins que semblava que no anaven enlloc, he tingut més d’una caiguda (els meus genolls en són testimoni); i m’he perdut moltes vegades abans d’arribar al punt on soc ara. I suposo que les cares de satisfacció dels meus pares després d’una bona excursió també van influir en aquest canvi.

¿Per què us explico tot això?

És precisament per això que, quan diuen que l'Eucaristia és font i cimal de la vida de l’Església, no puc evitar pensar que la metàfora és molt encertada. I és que arribar a assaborir la celebració litúrgica és igual o més complicat que pujar la Pica d’Estats (si se’m permet la comparació i per agafar algun referent excursionista proper). Per aconseguir-ho necessitem experimentar-la més d’una vegada; ha d’estar ben preparada i planificada –¿Què hi poso a la motxilla? ¿Quina és la millor ruta per a aquesta època de l’any?–. És molt complexa i sovint pots topar amb elements que no coneixes i que et fan perdre el fil de la celebració. Com en l’excursionisme, tenir algú que t’acompanya i et guia durant el camí pot ser de gran ajuda. I una vegada li agafes el gust, quan fa una temporada que la teva vida no passa per allà, la trobes a faltar.

I aquesta és la idea que vol expressar aquest blog: mostrar la riquesa i la complexitat de la litúrgia des de l’alegria d’estar-nos endinsant en alguna cosa nova sabent que no arribarem al final de cap ruta; però de ben segur que, mentre caminem, trobarem alguna font d’aigua fresca on recuperarem forces per seguir pujant dalt del cim.

Maria Guarch

¿I com funcionarà aquest blog?

El Cim s’acosta. Doncs, sí. A cada celebració litúrgica de l’Església Déu ve a nosaltres. Amb aquest blog, el Centre de Pastoral Litúrgica vol oferir-vos eines de reflexió i presentar-vos materials que ajudin a viure aquesta trobada comunitària amb Jesucrist de manera més conscient i participativa.

Cada dijous inclourem una nova entrada que esperem que sigui del vostre interès i provoqui un diàleg fructífer. Hi inclourem també enllaços a planes web o materials especialitzats per a aquelles persones que vulguin aprofundir encara més en el tema que proposem.

El Centre de Pastoral Litúrgica és una entitat nascuda el 1958. La nostra finalitat és promoure una millor comprensió i participació dels fidels en la litúrgia, en sintonia amb el Concili Vaticà II. Entre les seves activitats, cal destacar la publicació de les revistes Phase, Missa Dominical, Liturgia y Espiritualidad i Galilea.153, de nombroses col·leccions de llibres de caràcter religiós i de divulgació de la litúrgia.