L'Ecuaristia ens envia

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Avui el dediquem a la comunió i els seus ritus de preparació i al comiat. Amb aquest article acabem la sèrie sobre les parts de l’Eucaristia. Si voleu accedir als anteriors articles d’aquesta mateixa sèrie, ho podeu fer clicant aquí.

Ens preparem per a la comunió

Tota la celebració condueix cap a aquest darrer moment: participar de la taula parada, alimentar-se del cos i la sang de Jesucrist. És el banquet pasqual, al qual és convidada l’Església. Tres ritus preparen i porten a aquesta participació en el banquet.

  1. El parenostre: La pregària del Senyor, la pregària dels fills al Pare, reprèn per una banda tot el sentit de la pregària eucarística, convertint en petició tot allò que l’Eucaristia actualitza i fa present. I per una altra, manifesta l’anhel de tot allò que se’ns donarà sacramentalment en la comunió: el pa d’aquest món i el pa de vida, el Regne, el perdó de Déu, la capacitat de perdonar-nos mútuament, l’alliberament del mal.
  2. El gest de pau: En un món dividit, i en una Església que viu dintre seu també aquestes mateixes divisions, fer el gest de pau no té només un sentit de reconciliació individual, sinó també col·lectiva: afirmem que aquestes divisions seran superades, afirmem que sacramentalment ja ho estan, i afirmem que volem lluitar perquè se superin (és a dir, lluitar perquè hi hagi igualtat en el camp dels diners, perquè no hi hagi enemistats per raó de classe, raça, cultura, etc.).
  3. La fracció del pa: El sentit del gest és prou clar, i per això valdria la pena de potenciar-lo: de l’únic pa que és Jesucrist, en participa tota l’assemblea, de manera que tota l’assemblea no és ja una juxtaposició de persones soltes, sinó una comunitat que participa del mateix aliment, Jesucrist.

Combreguem amb el pa i el vi de vida

Després d’aquests tres ritus de preparació, arribem al moment de la comunió. Processionalment, l’assemblea s’acosta a la taula i el president de la celebració i els seus ajudants distribueixen el pa i el vi, en nom de Jesucrist.

Acabada la comunió, tothom s’asseu i es fa un espai de silenci més o menys llarg. Un espai de pregària personal i de relaxació després de la intensitat de la comunió.

I tot aquest ritu es clourà amb l’oració postcomunió. El sentit de l’oració postcomunió és, sempre i de diferents maneres, recordar agraïdament l’aliment rebut, i demanar que la seva acció continuï en nosaltres.

Els comiat que ens envia

La benedicció és l’acte central del comiat, que convindria que tingués relleu suficient, de manera que l’assemblea se senti enviada a continuar cada dia allò que aquí ha celebrat, amb la força de la Trinitat.

A continuació hi ha el comiat. Són les paraules finals, que contenen amb la màxima senzillesa les veritats més definitives: el desig de pau, que és el bé escatològic per excel·lència, i la resposta d’acció de gràcies a Déu per aquest do.

És un moment breu i senzill, però també un moment ple: l’assemblea reunida es dispersa, el celebrant invoca damunt d’ella la força i la benedicció de Déu perquè allò que s’ha celebrat continuï en ella, l’assemblea es disposa a continuar la festa del diumenge i la vida quotidiana habitual amb la gràcia i la pau del Senyor...

L’Eucaristia ens envia a ser testimonis de l’amor de Déu.