Anem a pams (2)

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Tal com us vam prometre,  continuem la sèrie d’articles dedicada a les parts de l’Eucaristia. Seguint per on ho vam deixar la setmana passada, avui acabarem de parlar dels Ritus inicials: l’acte penitencial, el Glòria i l’oració col·lecta.

L’acte penitencial

La funció de l’acte penitencial no és la de convertir-se en un examen de consciència, sinó que és més aviat un moment de silenci, de preparació, de reconeixement de la salvació de Déu. Aquest to han de tenir normalment, doncs, tant la introducció a l’acte, com les invocacions, com els altres elements.

És introduït amb una monició del president que normalment anirà lligada amb la monició d’entrada, com una conclusió. Després ve un moment de silenci, que convé que es noti com a tal, que la gent s’adoni que està fent silenci, que pugui situar-se veritablement davant Déu.

Després ve l’expressió comunitària de la penitència. La fórmula més coneguda i habitual és la de les invocacions acompanyades del «Senyor, tingueu pietat». I s’acaba amb l’oració conclusiva que resumeix la petició de perdó feta per l’assemblea.

Cal estar atents, ja que l’acte penitencial pot tenir diverses fórmules, algunes més adequades que d’altres depenent del temps litúrgic, o potser fins i tot es pot suprimir, si el temps ho requereix.

El Glòria

Aquest himne de lloança, joiós i festiu, acostuma a quedar força rebaixat en la majoria de celebracions. Sobretot perquè, en no cantar-se, perd bona part de la seva gràcia.

L’himne el pot entonar el president, el director o directora de cants, un grup de cantaires, o tota l’assemblea. Igualment, el pot cantar tothom alhora, o alternant l’assemblea amb un grup de cantaires. Si no es pot cantar de cap a cap, caldria trobar les maneres que no fos un simple recitat sense gràcia. En algun cas, finalment, podrà ser bo de fer servir el Glòria com a cant d’entrada.

Sobretot en temps de Nadal, caldria vetllar que aquest himne tingués prou relleu.

L’oració col·lecta

És la primera oració que la comunitat congregada fa com a tal (collecta, en llatí, vol dir reunida, congregada). La comunitat, que ha anat entrant en el clima de celebració, conclou i culmina aquesta entrada pregant junts, amb les paraules del qui la presideix. Caldrà, doncs, que aquesta oració sigui ben dita, de manera que l’assemblea s’hi pugui unir i se la pugui fer seva.

El president comença convidant l’assemblea a la pregària, amb la breu monició «Preguem». Després es deixa un breu espai de silenci, perquè tothom pugui posar-se en situació de pregària. Després, el president diu l’oració, que s’acaba amb la conclusió llarga. Aquesta conclusió llarga fa present la mediació de Jesucrist i la comunió en l’Esperit, no només respecte al que s’ha demanat, sinó respecte al conjunt de la celebració. L’assemblea respon a l’oració amb el seu «Amén».

I fins aquí els ritus inicials, la setmana vinent començarem la Litúrgia de la Paraula. Com sempre, teniu els materials utilitzats per preparar aquesta entrada a l’apartat «Per saber-ne més».