(Fra Josep Manuel Vallejo) Al primer llibre dels Reis (3,5), Salomó està dormint en el santuari de Gabaón i té un somni en què Déu li diu: “Què vols que et doni?” Si Déu ens fes la mateixa pregunta, què li respondríem? Què vols que et doni? Home, uns quants milers d’euros per pagar els deutes, o que el meu fill no sigui així, que la meva esposa canviï. No sé. Què respondríem així de cop? Doncs bé, Salomó demana saviesa. No demana ni riqueses, ni privilegis, ni victòries. Demana simplement saviesa per saber distingir el bé del mal i governar bé el seu poble. Discerniment de la veritat. Discerniment d’allà on està el bé i el mal. I Déu li va concedir a mans plenes. Recordeu aquella escena famosa d’aquelles dues dones que havia mort el fill i una d’elles deia “és meu” i l’altra també “és meu”. Recordeu com va solucionar Salomó el problema? “Doneu-me el nen. Doneu-me una espasa. El partirem en dos i la meitat per cadascuna”. I una d’elles va dir: “No, que se’l quedi ella”. I Salomó va dir: “Aquesta és la mare”. Això és un home sagaç, profund, savi.
Diu el text de 1Re 3,5.7-12 que Salomó, per demanar la saviesa, demana la gràcia de saber escoltar, de saber escoltar bé els altres, de saber escoltar la realitat, de saber escoltar allò profund del cor. Saber escoltar a fons és font de saviesa.
Però la saviesa cristiana és més que això, perquè té un punt de bogeria, no és d’aquest món. Recordem aquell text de sant Pau: “Els jueus demanen miracles, els grecs demanen saviesa, però jo us predico un Messies crucificat, escàndol per als jueus, niciesa per als grecs” (1Co 1,22-23). La nostra saviesa és Crist crucificat, bogeria d’amor, lliurament total de la vida per trobar la Vida de la Resurrecció. Aquesta és la saviesa cristiana que, naturalment, té un punt de bogeria. I aquest és el tresor de què parla l’evangeli (Mt 13,44-52). Quan s’ha trobat aquesta saviesa boja, s’ha experimentat la joia del Cel, la joia del Regne de Déu. Jesús diu que aquest tresor tan valuós està amagat. Aquesta saviesa no és evident perquè sembla anar contra raó, però quan hom troba aquest tresor del Regne de Déu i dels criteris de Jesús, corre a vendre-ho tot perquè ja no interessa res més que aquesta saviesa boja del Regne de Déu.
I sabeu què passa amb aquells que han trobat un tresor molt gran? Doncs que estan contents, joiosos, entusiasmats. El criteri dels cristians que hem trobat el tresor és que estem contents, malgrat les vicissituds i dificultats de la vida. Un cristià avorrit, rutinari i trist és una contradicció “in terminis”. Per això cal que revisem la nostra alegria, revisem si realment creiem que tenim un tresor entre mans i, si no en som conscients, cerquem-lo, perquè les perles fines també es poden cercar i, si cerques, –com deia Jesús– trobaràs.
Temàtica
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.