Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fra Josep Manuel Vallejo) Una de les coses més sorprenents del nostre temps és el fet que la gent no es fa preguntes, es viu en l’immediat i en la satisfacció del desig efímer, i no es plantegen les coses essencials. El més preocupant és que molts dels anomenats intel·lectuals han renunciat a plantejar les preguntes fonamentals: Per a què vivim? Quin sentit té la vida? Per què és necessària l’ètica?...

Estant així les coses, em sembla que als cristians ens toca de fer les preguntes: Quin fonament té la dignitat humana?; quin és el fonament de l’ètica?; si captem la presència del mal, no és perquè intuïm el que és el bé i el que hauria de ser?; si només som biologia evolucionada, d’on ens ve la percepció del que és just o injust?; com sabem i justifiquem el que és humà?; l’atzar absolut dóna raó de l’evolució?; es pot viure sense conviccions metafísiques o religioses?

En un món on s’imposa acríticament la postveritat, la ideologia de gènere o l’eugenèsia, i no es toleren o es ridiculitzen les opinions contràries, s’han de fer preguntes, moltes preguntes... i esperar les respostes.