El dijous 16 varem tenir una conferència molt bona a la Catequesi d’adults. En Llorenç Sagalés ens parlava del Cristianisme entre la Gnosi i l’agnosticisme, tot explicant les arrels de la situació generalitzada d’increença actual. En principi el problema està en la pèrdua de credibilitat de la veritat cristiana, és a dir, que Jesús és Déu i home a la vegada. Així com als primers segles el que costava era acceptar la humanitat de Jesús, avui dia el que costa és creure que Jesús sigui Déu.
En principi l’agnòstic diu que no sap si Déu existeix, i creu que no es pot saber. Es mou en l’àmbit del coneixement científic, només formula preguntes que la Ciència pugui respondre. No fa cap pregunta pel sentit, no troba a faltar Déu, “no té un Déu que el miri”. Això comporta una manca de compromís amb la realitat, indiferentisme, individualisme burgès... En el fons, l’ateisme i l’agnosticisme són una reacció a l’Escolàstica especulativa dels segles XVI, XVII i XVIII, (racionalista) al fideisme protestant (sentimental) i a les guerres de religió del segles XVI i XVII. Ens recorden la importància de la Teologia negativa: “De Déu és més el que no sabem que el que sabem”.
El gnosticisme és un moviment que des del segle II retorna periòdicament en els temps de crisi. Posa l’accent en la saviesa, el coneixement sobre Déu. Rebutja la Providència, l’home condueix la pròpia història, és fatalista i mostra un gran anhel de seguretat. Té por a la creu, a morir i a l’empobriment, fuig cap a l’irracional. No admet la Revelació de Déu en la Història, rebutja la unitat de l’AT i el NT, és Dualista. En el fons és un pseudo-platonisme que no admet l’Encarnació ni la bonesa de la Creació. Pot prendre formes espiritualistes, com la New Age o formes materialistes on l’home s’erigeix en mesura de tot.
Davant d’això en Llorenç suggeria que el Cristianisme ha de posar l’accent en tres punts:
- La Mística contemplativa. És Déu qui s’ha enamorat de nosaltres. Hem d’aprendre a rebre, a deixar-nos estimar.
- L’empobriment de l’Església, gens buscat, que ens despulla. Un moment de gràcia.
- L’alegria del martiri. Ocultament, anonimat, abnegació.
Fra Josep Manuel
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.