L'amor veritable

Admonició 24: Benaurat el servent que estima el seu germà tant quan està malalt i no li pot correspondre, com quan està sa i li ho pot recompensar.

Admonició 25: Benaurat el servent que estima i respecta el seu germà tant quan és lluny d’ell, com quan és amb ell; i que, al seu darrere, no en diu res que amb caritat no pogués dir al seu davant.

(Kajetan Esser) L’Admonició 23 tractava de “la humilitat”, del “ser menors”, que constitueix un dels elements essencials de la vida franciscana, individual o comunitària. Les Admonicions 24 i 25 tracten d’un altre element essencial d’aquesta mateixa vida, el “de l’amor veritable” o, com titulen amb major precisió molts manuscrits, “del veritable amor fratern”. La Regla no butllada diu: “Tots sense excepció s’anomenin frares menors” (1 R 6,3). Certament aquesta norma afecta en primer lloc als religiosos seguidors de sant Francesc. Però, a més, conté el nucli essencial d’allò al que són cridats per la gràcia de Déu tots els homes i dones que segueixen el sant d’Assís. Les paraules citades descriuen quina és la grandesa de la vocació de tots els franciscans en el
Regne de Déu i, al mateix temps, la benedicció que aquesta vocació significa per a l’Església; expressen el que hem de ser i viure com a fraternitat franciscana o com a Orde en l’Església; ens exposen de manera fàcilment comprensible en què consisteix la nostra tasca més urgent a l’Església: mantenir viva en ella, com a germans menors de tots, la pobresa i humilitat salvífiques de Crist. (Llegir més)