50 anys són pocs per a l’assimilació i aplicació d’un concili. El concili de Trento (1547) va necessitar segles per ser aplicat i viscut, i encara molts cristians no han entès que el que ens salva és la gratuïtat de l’Amor de Déu, la gràcia, i no les nostres obres. Per això, no cal estranyar-se si molta de la riquesa del Vaticà II encara no ha estat assumida ni, a vegades, tan sols descoberta.
En el conjunt del poble cristià són pocs els qui han llegit algun dels documents més importants. Per això, la millor manera de celebrar aquest cinquantenari seria fer una lectura atenta i cordial de la Dei Verbum, la Sacrosantum Concilium, la Lumen Gentium, la Gaudium et Spes... Tenint en compte que en cinquanta anys han canviat moltes coses i que els signes dels temps d’ara ja no són els de llavors.
És indubtable el bé immens que ha representat per a l’Església la Reforma Conciliar. Sols cal pensar en la valoració de la Paraula de Déu i la Litúrgia de les Hores, l’eucaristia en llengua vernacla, l’atansament al món modern, l’avenç de l’ecumenisme i el diàleg interreligiós, la presència de l’Església als barris pobres, l’accés del laics a la Teologia, el gran retorn a les fonts de les congregacions religioses...
És veritat que hi ha hagut errors i aplicacions esbiaixades, com per exemple en determinades celebracions litúrgiques, o en un excés de secularització de l’Església a l’hora d’atansar-se al món, o en posar massa l’accent en el compromís temporal en detriment de l’aliment espiritual...
Però, tal com deia el bisbe Carrera, si no s’haguessin donat els canvis conciliars, la descristianització hauria estat més gran[1]. Si hi ha hagut errors d’acció o d’omissió en l’aplicació del Concili, el que cal és rellegir i dialogar fraternalment sobre el sentit dels textos i rectificar el que calgui. Però no es pot afirmar, com fan alguns, que la causa dels mals actuals siguin els cinquanta anys de vivència del Concili.
La nostra revista es situa en la línea d’aprofundiment de la riquesa conciliar, d’un retorn constant a les grans fonts de la vida cristiana, Escriptura, Patrística, Magisteri, amb molta atenció i sensibilitat per la novetat que va creant l’Esperit a través dels signes del nostre temps.
[1] A les vigílies del 40 aniversari del CEP, lliçó inaugural del curs 2007-2008, Barcelona 2007, p.10.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.