Si, com a mi, us agrada el cinema, és possible que hàgiu vist "Salvar al soldado Ryan", una epopeia que narra els esforços per rescatar l'únic fill viu d'una família dels EEUU en plena guerra del Vietnam. Si aquella història us va agradar, és molt possible que quasi vint anys després hageu anat a veure "Mart", del mateix Matt Damon, on fa d'astronauta que passa un any i mig sol a Mart esperant que tornin a buscar-lo. Enginy, supervivència, heroisme, tensió dramàtica.... que en fan una pel·lícula interessant de veure.
Mentre ahir en gaudia, no podia deixar de pensar en el fràgil valor de la vida i el seu preu, que no es paga igual en un lloc o altre del nostre món. Pensava en els refugiats aturats a Grècia per unes tanques aixecades expressament per a ells, en els 22.000 nens que moren cada dia per causes evitables, en les malalties que maten però que no són rendibles econòmicament per impulsar-ne la investigació....
Sí, cada vida té un valor, però la d'alguns és immens pel seu rèdit polític, i la d'altres és tan ínfima que no mereix ser coherents, posar-se d'acord i buscar solucions. Mentre el drama s'apodera del nostre planeta, un astronauta o un soldat hauran de posar-se a la cua d'una humanitat malalta de la seva pròpia epidèmia: la vida només té valor si has nascut en el lloc escaient. Si no, ningú plorarà el teu infortuni.
Teresa Gomà, rscj
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.