“¡Bendita Vanguardia!” vindria a ser una condensació i presentació pel gran públic del primer llibre citat, “Entre el suelo y el cielo”. La seva tesi és realment provocadora i suggerent: “En un período particularmente oscuro de nuestra historia reciente, donde la cultura estaa en gran medida controlada y sometida a la censura, los afanes de modernidad de la generación de arquitectos titulada tras la guerra civil encontró su mejor cauce de expresión a través de una de las instituciones fuera de toda sospecha: la Iglesia”. A través de les seves 300 pàgines l’autor va repassant el que va ser l’arquitectura religiosa contemporània a l’Espanya del franquisme, des del 1950 al 1975. Referent a Catalunya, Eduardo Delgado diu una cosa que crec encertada (pàgs. 117-127) i és que els autors del Grup R, tot i fer un tractament modern dels elements constructius segueixen una litúrgia en general obsoleta. No hi va haver una reflexió sobre l’espai assembleari i solen repetir els esquemes lineals típics, de forma que la modernitat d’aquests edificis és relativa ja que, com apuntava Antoni Borràs sj, només podem dir que hi ha arquitectura religiosa moderna si hi ha continuïtat amb el que anava reflexionant el Moviment Litúrgic. En definitiva, un llibre absolutament recomanable i fàcil de trobar a llibreries.
Referent a “Paisajes con alma”, el seu subtítol és força aclaridor: “Inventario de lugares para rezar”, és a dir, es tracta de un recull de obres religioses de l’autor: des de l’ampliació del monestir de San Pedro Regalado, pertanyent al nou Instituto Iesu Communio (Lerma, Burgos, 2008-2012) a la Capella Eucarística efímera per la festa de les famílies (Madrid. 2012). Són 150 pàgines de reflexió sobre obra feta. Una mirada cap enrere que cerca mirar les “espatlles de Déu”, el pas del sagrat a través de la feina professional (Ex 33, 12-23). Si a “¡Bendita vanguardia!” l’autor ens deixava a les portes de la transició, els anys 70, “Paisajes con alma” és un salt necessari als nostres dies que segueix l’estudi de l’anterior materialitzat en obres concretes que dialoguen amb l’arquitectura dels inicis del s.XXI.És una llàstima que no hi hagin més llibres com aquest, que presentin la tasca realitzada, constant i tossuda, d’un arquitecte que segueix apostant per l’arquitectura sacra com lloc privilegiat per la creació professional. Per això estic acabant la meva tesina en teologia, que es titularà “Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización”, reflexionant sobre deu casos externs d’arquitectura religiosa contemporània dels darrers deu anys i d’altres realitzats des del despatx T113-Taller d’Arquitectura en els darrers tres anys. Si tot va segons el previst podré defensar-la abans de Nadal.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.