Pestanyes primàries

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Galeria d'imatges

Aquests dies he anat a París a veure un parent amb tota la família. Ha estat una gran aventura per als més petits que encara em va deixar una estona per poder escapar-me a veure el Collège des Bernardins, el centre de diàleg fe-cultura de l'Arquebisbat de París. Es tracta d'un centre d'estudis de l'orde del Císter edificat al s.XIII que, després de moltes vicissituds, des de presó a escola dels Germans de La Salle o parc de bombers, va ser adquirit el 2001 per la Diòcesi de París sota la direcció del cardenal Jean-Marie Lustiger. L'edifici fa ser completament reformat durant sis anys pels arquitectes Hervé Baptiste i Jean-Michel Wilmotte per tal de recuperar el seu esperit inicial i adaptar-lo al nou i ambiciós projecte cultural que inclou lloguer d'espais, saló d'actes, llibreria, sala de meditació i exposició, restaurant, etc. Tot acollit dins de l'austeritat espacial cistercenca original. Va ser en aquest recent estrenat espai on el Papa Benet XVI va fer el seu discurs sobre la relació fe-cultura dins del marc de l'Atri dels Gentils.

 

La pregunta següent és obligada: podria Barcelona comptar amb un espai com el Collège des Bernardins? Pel que fa a la possible gestió d'un espai d'aquestes característiques, val a dir que l'Arquebisbat de Barcelona parteix ja de la trajectòria de primer nivell en el diàleg fe-cultura desenvolupada per la Fundació Joan Maragall, creada el 1989. Ara bé, la seva seu, comparada amb el cas de París, la veritat, es percep molt pobre i a voltes ha d'externalitzar les seves activitats a d'altres llocs, com l'aula magna de la Facultat de Teologia o la sala d'actes de la Facultat de Comunicació de la Blanquerna. Potser ja està bé així, actuant com sal i llum en equipaments ja existents de titularitat eclesiàstica, però això comporta també una certa dispersió i manca de visibilitat institucional, és a dir, manca una "casa de diàleg amb la cultura" de l'església a Barcelona.

Pel que fa a possibles espais anàlegs al Collège des Bernardins, no se me n'acut cap. Els antics convents del Raval o del centre de la ciutat han estat reconvertits en espais públics, com l'antic convent dels caputxins en la Plaça Reial; en mercats, com l'antic convent dels dominics de Santa Caterina; o bé han estat adaptats per a d'altres entitats culturals laiques, com el convent dels Àngels pel FAD i, posteriorment, pel MACBA. Aquí sempre hem anat escassos de sòl fins a l'aparició de l'Eixample de Barcelona. També reconec que el meu coneixement sobre els béns immobles eclesiàstics és força limitat. Caldria veure si l'edifici de la Balmesiana, per posar un exemple, podria fer aquesta funció, però ara per ara sembla que això és impossible. Però, així com deia la pel·lícula "sempre ens quedarà Casablanca", potser podria complir aquesta funció l'edifici més representatiu i visitat de la ciutat: la Basílica de la Sagrada Família. De fet, poc a poc ja va complint aquesta funció acollint presentacions de llibres o lliuraments de reconeixements com el del  GTER. Caldria, però, pensar en la possibilitat de condicionar espais a tal efecte, com ara un saló d'actes que, crec, està en projecte. "Ahí lo dejo"