Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui ha quedat vist per a sentència el judici al procés independentista català. Ha arribat l’hora de la veritat per a la justícia espanyola i, per extensió, per als poders de l’Estat. Al meu parer, del contingut la sentència  que es dicti (condemna greu per rebel·lió o sedició o bé condemnes menors) dependrà que ens situem davant d’un d’aquests dos possibles escenaris, que es dibuixen com a cruïlla històrica decisiva:

O bé la ruptura completa i pràcticament irreversible, tant en el plànol jurídic, com polític, social i emocional, entre una majoria social de la comunitat nacional catalana i l’Estat espanyol, o bé el manteniment precari d’un petit espai per una possible resolució política del conflicte a mig o llarg termini.

O bé el triomf de la pura raó d’Estat i del dret d’excepció orientats al manteniment coactiu i a qualsevol preu d’una unitat política, amb violació de les garanties i principis democràtics i els drets humans fonamentals, o bé la supervivència, encara que trontollant i plena de ferides, de l’Estat democràtic i dret a Espanya.   

Tots els indicis, ara com ara, apunten a la primera de cada una d’aquestes alternatives, especialment a la vista de la immoralitat del persistent i brutal empresonament provisional dels acusats.

A partir d’avui, cada dia que passi sense una resolució de llibertat provisional de tots els presos preventius ens anirà enfonsant en el primer d’aquests dos escenaris alternatius, amb conseqüències de molt llarg recorregut. Entre aquestes conseqüències, l’ensorrament definitiu de la vigència normativa i política de l’ordre constitucional espanyol en el territori de Catalunya, que haurà esdevingut una pura armilla de força autoritària sense veritable valor jurídic-constitucional. De retruc, comportarà la solidificació d’una greu anomalia política en el si de la Unió Europea, de greus repercussions per al prestigi internacional (ja malmès) de l’Estat espanyol.

Un cop es publiqui la sentència, tots haurem de fer una profunda i serena reflexió sobre el que ha passat, sobre on som o sobre quines decisions cal prendre.