Diria que la litúrgia d'aquest Dijous Sant ens ha convidat a romandre en un permanent exercici de memòria.
Memòria de Jesucrist, a través del record de l'últim sopar, a través de l'Eucaristia, que és justament el seu memorial. Sant Pau en fa memòria i ens ho trasmet. Aquest memorial que precisament fou renovació (nova aliança) del memorial a que fou cridat el poble d'Israel, per recordar la seva aliança amb Déu, per recordar el seu alliberament d'Egipte, el pas del Senyor, memòria de la Pasqua.
Una invitació a fer memòria del pas de Déu per la història. Memòria de la presència de Crist i de l'Esperit Sant en aquests dos mil anys d'història de l'Església. Memòria de tants Sants i màrtirs que van estimar. Memòria dels apòstols que han donat testimoni, memòria dels savis i teòlegs que ens han il·luminat.
Però també memòria del pas de Déu per la història de la nostra vida. Memòria d'aquelles persones que ens han fet veure això. Memòria de tots aquells moments en els que ens hem sentit estimats. Memòria d'aquelles persones que ens han estimat, de les que avui ens estimen. Memòria de l'aposta que varen fer per nosaltres els nostres pares i del seu enorme esforç i dedicació estimant-nos.
Memòria dels moments en els que hem experimentat la presència de Jesucrist en les nostres vides. Memòria de tot allò que ens ha estat donat. Memòria del fet que vàrem ser cridats a l'existència per Déu i ell ens sosté dia rera dia en aquesta existència. Memòria, en definitiva, de l'amor de Déu, que ens ha estimat primer.
Potser viure no és més que anar recordant progressivament aquest amor que hem rebut. Com potser diria Sant Agustí, conèixer Jesucrist i conéixer l'Evangeli deu ser anar recordant (redescobrint?) aquesta relació primordial amb Déu de la nostra ànima. Fer-nos conscients de quelcom que ja era en nosaltres i havíem oblidat.
Aquesta memòria, aquest record, és a dir, aquest passar novament tot això pel cor, és viure-ho novament d'alguna manera. Per tant, fer real novament la presència de Jesucrist i la invisible acció de Déu en la nostra vida. I aquest reviure, aquest tornar a experimentar, no pot generar altra cosa que un impuls radical a respondre estimant. I veig que això és precisament el memorial de Jesús rentant els peus i cridant-nos perquè fem el mateix entre nosaltres. Rentar els peus, és a dir, la part que ens sosté en el caminar.
Recordar i rentar peus. Compartir el pa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.