Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(GIEC) Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de conjugar la llibertat amb el compartir, de la catifa vermella, de les preguntes de Jesús a Maria Magdalena “Per què plores? i “Qui busques?”, de la llum que il·lumina la història, de reflexions d’un pastor davant el coronavirus, de la nostra Pasqua setmanal, de la Pasqua com a festa del perdó i del testimoniatge, de la Pasqua en un ambient social dur, de veure per creure i creure per veure i de reinventar-nos.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, es fixa en dues paraules: «compartir» i «llibertat». De «compartir», diu que “fa anys que ens n’omplim la boca”, que “no ens cansem de dir una i altra vegada que «cal compartir»” i que “és possible que no ens adonem del compromís que comporta, donat que a voltes, la diem banalment”. Afirma que “amb el «compartir» passa com amb les llavors: el vent en fa perdre moltes, però igualment fa sorgir una flor allà on menys et penses”. Sobre la paraula «llibertat», diu que “la cantem, la diem i l’esgrimim” i que “hem de lluitar per a ser lliures de traves egoistes per a ser millors, per a edificar un món on tots els ciutadans que hi vivim, siguem on siguem, puguem esdevenir autèntiques «persones»”. Ens convida a  aturarnos i pensar com s’ha de conjugar al mateix temps l’acció de «compartir» i el concepte de «llibertat». Manifesta que “tota veu solidària haurà de convertir-se en un agulló constant per a nosaltres durant els temps que ens venen” i que “es tracta d’una veu que no pot parar fins que hagi tocat totes les consciències” perquè “«compartir» no és tan sols quelcom desitjable, sinó que és de justícia”. Recorda que “la doctrina social de l’Església ens assenyala les necessitats, encarrila la nostra llibertat de compartir”. Finalment, fa una crida especial als joves generosos per tal que, en aquests moments, esdevinguin voluntaris de Càritas, de Sant Egidi, de la Fundació Bona nit de Tarragona o de qualsevol altra institució eclesial dedicada al servei social, i els diu que no en tinguin cap dubte, que conjugaran adequadament “l’acció de «compartir» i el concepte de «llibertat»”. 

El cardenal Joan Josep Omella, parla de la catifa vermella, un concepte habitual en els nostres dies, “símbol de riquesa, prestigi i glamur”, actualment “un element de distinció que podem observar en esdeveniments molt variats”. Diu que “sovint, ens convertim en espectadors entusiastes davant aquells que recorren aquest sender vermell, els admirem i els aplaudim”, però que “nosaltres, des de l’anonimat, podem deixar de ser mers espectadors i passar a ser actors” i “també podem caminar sobre aquest vermell intens en les nostres vides i brillar com estrelles plenes de llum i de felicitat”. Diu que ho podem fer “sabent que, malgrat les dificultats i problemes, tenim molts motius per somriure i regalar somriures als que ens envolten” perquè Déu “ens ha regalat la vida i aquest és el premi que rebem diàriament” i “ha convertit el món sencer en una enorme catifa vermella que es desplega sense pausa a mesura que avancem”. Afirma que “a cada pas que fem, anem descobrint la bellesa de tot allò que ens ha donat, però, “sobretot, descobrim el seu amor infinit per cadascun de nosaltres”. Destaca que “ara que estem en temps de Pasqua, encara tenim més motius d’estar contents, perquè seguim celebrant amb goig la resurrecció del Senyor i recordem el temps en què Jesús va romandre amb els apòstols fins a l’arribada de l’Esperit Sant” i diu que “cal que seguim Crist fent la seva voluntat, sabent que, al final de la vida, ens espera la catifa vermella que ens portarà a l’encontre amb Déu”. Finalment, ens convida a “seguir contemplant i anunciant aquesta meravellosa notícia: ¡Veritablement Crist ha ressuscitat!” i demana que la serena i profunda alegria de la Pasqua ens acompanyi a tots i que no oblidem que la misericòrdia de Déu és eterna.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que les dues preguntes seguides (“per què plores?” i “qui busques?”) que Jesús fa a Maria Magdalena, en el primer encontre del Ressuscitat en persona amb la seva fidel deixebla, “ens ajuda a reflexionar amb fe sobre la joia pasqual viscuda en aquests moments de pandèmia”. Afirma que “Jesús continua preguntant-nos “per què ploreu?”” i que “avui li confiem la situació mundial que ens fa plorar”: “Tantes persones que moren per la infecció d’aquest coronavirus, els malalts que pateixen aïllament forçós i dur. Els qui estan sols en pisos petits. I els qui ni tenen casa”, etc. Manifesta que “plorem i li demanem a Jesús Ressuscitat que tingui pietat del nostre món; que sostingui els esforços de les autoritats, dels científics, dels homes i dones de bona voluntat que estan repartint solidaritat a mans plenes...”. Recorda que “Maria buscava el seu Mestre i Senyor, buscava el consol i la fe” i que “li fou concedida una fe d’apòstol, una gràcia especial per ”anar a trobar els seus germans” i desvetllar la fe dels mateixos apòstols”. Destaca que “també avui estem cridats a anunciar la fe” i que “de la Resurrecció de Jesucrist ha de néixer el testimoniatge dels cristians, humil però autèntic de la nostra fe, de l’experiència de vida que tenim per l’amistat amb Jesús”. Finalment, diu que “Pasqua és acció de gràcies a Jesús perquè no va defugir morir a la creu, perdonar els enemics, donar la seva preciosa vida en rescat de tots” i que “donem gràcies a l’Església que any rere any va proclamant la gran veritat de la resurrecció del Senyor i de la nostra resurrecció amb Ell” i “donem gràcies per totes les manifestacions de bondat”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “Jesucrist va ressuscitar morts”, que “en cada cas el gest de Jesús va despertar una gran admiració, un entusiasme i fins i tot una lloança a Déu” i que “sembla que Jesús es manifestava aquí com el metge i la medicina que necessitem, no sols nosaltres, sinó tota la humanitat”, però que “tots aquests personatges van tornar a morir”. Afirma que “guarir un malalt, salvar un moribund, és meravellós”, però que “no passa de ser un episodi, una salvació provisional”, ja que “la mort acabarà, com en tothom, manant sobre ell”.

Llavors es pregunta “¿no serà més important saber per què continuem vivint (quina és la destinació definitiva) i, en conseqüència, com continuem vivint?”. Manifesta que “aquesta qüestió és tan important que és a la base de la gran discussió sobre l'eutanàsia”. Diu que els qui defensen l’eutanàsia pensen que “la qualitat de vida és el benestar i que al final la mort continua manant” i que “després d'ella no hi ha res més que “el no-res””. Diu que “els qui defensem la vida fins a la seva fi natural diem: un segon d'amor, viscut en la situació que sigui, val infinitament, té sentit fins i tot més enllà de la mort física” i que “creiem que Jesucrist des de la seva Resurrecció il·lumina tota la nostra història, la que sofrim i la que desenvolupem al servei dels altres”. Finalment, afirma que “tots treballarem per a guarir i retornar la salut a qui sofreix”, però que “canvia molt saber quin és el valor de la persona malalta i quin el valor i el sentit del treball que es fa a favor seu”, que “l'un i l'altre valen tant com l'amor ressuscitat en Crist” i que “ni els fracassos, ni el pecat, ni la mort podran vèncer aquest amor”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda que “tot just abans de la Setmana Santa reflexionava sobre una de les lliçons que podem aprendre davant aquesta difícil situació que ens toca viure i és el fet de tornar la mirada a Déu per tal que ocupi en les nostres vides el lloc que li pertoca” i ens convida a “reemprendre aquesta reflexió amb dos elements més: fer una aturada en el camí i redescobrir els altres”. Diu que “aquesta pandèmia d'abast mundial, ens ha obligat, ni que no vulguem, a fer una parada”, ja que “ens ha tocat aïllar-nos, recloure'ns a les nostres cases apartats del món, de la societat, dels amics, a alguns fins i tot de les famílies”, però que ens hem d’adonar que, “malgrat tot, esdevé una ocasió propícia per conèixer-nos a nosaltres mateixos més a fons”. Afirma que “en el pelegrinatge de la vida són imprescindibles els espais de silenci, de recolliment, de reflexió personal, per conèixer-se millor a si mateix, mirant-se al mirall amb sinceritat i sense embuts” i que “el coneixement d’un mateix és imprescindible per situar-se correctament davant de Déu i dels altres”. Manifesta que “aquests dies ben segur que rebem missatges que ens recorden  la necessitat de lluitar junts per superar aquesta crisi” i exclama que “tant de bo aprenguem bé la lliçó que l'egoisme i l'individualisme no ens porten enlloc, o millor dit, ens condueixen al precipici”. Diu que “ser proïsme significa complir el manament de l'amor fent- nos proïsme dels altres”, que “la trobada amb el germà porta a compartir i a col·laborar” i que “la convivència comporta l'atenció a l'altre, la reciprocitat”. Finalment, desitja que “tant de bo aquests dies de confinament que s’està allargant ens ajudin a reflexionar sobre aquests elements de la nostra existència”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, reconeix que “hem viscut una Pasqua ben diferent”, ja que “no hem pogut anar als temples a celebrar la nostra gran festa” ni “hem pogut sentir l’escalf de les persones de la comunitat cristiana, amb la joia dels cants compartits i les pregàries comunes” ni “hem pogut combregar sacramentalment el Cos i la Sang de Crist”. Diu que “la joia de la resurrecció de Crist, encara que de manera diferent, ha omplert el cor dels qui creien en Crist, en la seva mort i la seva resurrecció salvadores”. Afirma que “hem de continuar vivint la nostra Pasqua setmanal, en el diumenge, dia del Senyor” i que “hem d’estar ben atents a l’hora en què els vostres pastors celebrem la missa dominical per a unir-vos en pregària”. Manifesta que “l’estima a la celebració de l’Eucaristia es fa palesa amb la dada de les persones que seguiu les retransmissions de la Missa des de la catedral de Vic i des de les parròquies; així com les retransmissions des d’altres llocs”. Desitja que “tant de bo, que el Senyor ens doni, després d’aquest temps de confinament, fam i set  més grans de l’Eucaristia, de la taula del Pa i de la Paraula de Déu!”. Remarca que “diumenge rere diumenge els cristians ens reunim per a celebrar l’Eucaristia” i que “l’Església, des del dia de Pasqua, quan Jesús va partir el pa amb els seus deixebles, mai no ha deixat de celebrar l’Eucaristia”. Finalment, demana que “arribi ben aviat el dia en què ens puguem reunir els cristians en els nostres temples per celebrar la nostra Pasqua setmanal, diumenge rere diumenge”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “la missió de Jesucrist i, per tant, de l’Església és anunciar i oferir a tots el missatge del perdó” i que la “Pasqua és la festa del perdó”, ja que “si creiem que Crist ha ressuscitat, hem de creure també «que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom»”. Recorda que “tots som pecadors”, però que “allò que és decisiu és que Déu a tots ens ofereix el perdó, que som un poble de pecadors, però pecadors perdonats”. Afirma que “qui ha estat perdonat i, per tant, ha ressuscitat juntament amb Crist a una vida nova, està cridat a viure d’una manera nova”. Manifesta que el cristià ha de cercar i estimar allò que és de dalt, que ha de valorar adequadament les coses del món, donar-li a cada cosa el seu valor i que “allò que és de dalt és la veritat, és la justícia, és el bé, és tot el que m’ajuda a créixer en amistat amb Jesús”. Destaca que el cristià “no fuig del món, però tampoc absolutitza les coses del món perquè sap que hi ha quelcom més important, tan important que pot donar sentit a la meua vida: és Crist, que està assegut a la dreta de Déu” i que “vivint d’eixa manera donem testimoniatge de la nostra fe”. Afirma que aquest testimoni consisteix a contagiar la fe amb suavitat i respecte i que “els autèntics testimonis de la Pasqua són els màrtirs, que no van fer sofrir a ningú per la veritat, sinó que van acceptar sofrir i donar la vida per eixa veritat que és Crist ressuscitat”. Finalment, demana que “la celebració de la Pasqua renove en l’Església i en cadascú de nosaltres l’alegria de saber que Déu ens ofereix el seu perdó, el desig de viure una vida nova i la fortalesa per a continuar anunciant a tots el missatge de la resurrecció de Jesús”.  

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “hem passat la Pasqua d’aquest any sense processons pels nostres carrers i places, sense preparacions en Germandats i Confraries i, el que és més significatiu, amb celebracions litúrgiques sense presència del poble fidel en els nostres temples”. Diu que “la superació del COVID-19 ha centrat els esforços d’investigadors, metges i personal sanitari, responsables polítics, forces de seguretat, transportistes i empreses d’activitats essencials”, que “el més dur ha estat la comprovació diària dels morts per aquesta malaltia” i que “el recompte era, i ho és encara, una font de consternació i sofriment” perquè “darrere dels números freds de les estadístiques, hi ha una persona concreta, una història familiar, un projecte de vida”. Reconeix que “durant aquest temps la societat ha sabut combinar el sofriment amb la gratitud i la solidaritat” i que “s’han mostrat també els millors sentiments de l’ésser humà”. Manifesta que “la col·laboració de les comunitats parroquials ha estat modèlica”, que “el treball de sacerdots i equips pastorals administrant els sagraments i atenent a les persones més vulnerables ha estat immensa” i que “tot això ha de ser motiu de gratitud per part de la nostra societat”. Afirma que “no hem viscut les celebracions pasquals en els carrers i en els temples”, però que “hem experimentat el que significa la força de la Vida, Mort i Resurrecció de Jesucrist des del silenci, la reclusió i l’ambient familiar”.  Finalment, ens demana que “aprenem a compartir igualment l’alegria de la Pasqua amb la caritat cap als qui conviuen a diari amb nosaltres”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, parla de veure per creure o creure per veure, “una alternativa molt important per a la vida”, ja que “es tracta de creure o no creure en Jesucrist, avui”, una qüestió que ja es va plantejar entre l’apòstol sant Tomàs i els altres deixebles. Recorda breument el passatge evangèlic del diumenge segon de Pasqua, en el qual Tomàs vol veure per creure. Diu que els dubtes de Tomàs li han fet pensar en “persones properes i estimades que necessiten veure” i alhora li ha fet pensar “la resposta de Jesús ressuscitat: mira’m, palpa’m, i feliços els qui creuran sense haver vist”. Manifesta que “necessitem veure, en el sentit de conèixer, senyals de la seva resurrecció per afermar la nostra fe”. I es pregunta on podem veure aquests senyals del Ressuscitat i què haurien de «veure» en nosaltres. Respon que haurien de veure “que vivim a fons la millor notícia adreçada a la persona i la humanitat: Déu ens estima tant i s’ha fet un de nosaltres en Jesús per oferir-nos la possibilitat de viure estimant i de portar-nos a assaborir del tot la vida, l’amor i la felicitat que tastem i desitgem”. Respon també que haurien de veure “com ens estimem entre nosaltres i com estimem tothom”, que “haurien de notar que es lluita contra tota injustícia, que es defensa sempre la vida i els drets de les persones”, “que ara en aquests moments lluitem contra l’epidèmia que comporta tant de dolor, i que continuarem lluitant a favor de la vida de les persones”, així com que “també haurien de copsar que les celebracions de la fe i la pregària ens donen vida i ens capaciten per ser coherents entre fe i vida”.  Finalment, afirma que “cal creure per veure, però també cal veure alguns signes o fets per creure”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “aquesta pandèmia està canviant molts dels nostres hàbits” i que “aquesta primavera i estiu hem de pensar en una nova pastoral, menys popular i concorreguda, més centrada en un treball de creixement personal a través de: la lectura; l’eucaristia amb la pròpia comunitat parroquial; els encontres en petit grup; i l’acompanyament personal”. Comunica que fa dies que intenta “animar i ajudar a fer una estona de lectura orant de l’Evangeli” i que aquesta setmana comença Solsonazon, que “es tracta de fer arribar llibres catòlics als fidels que els encomanin a través del web del bisbat”. Comunica també que ha retransmès per youtube la missa diària i diu que “no és una missa amb qualitat audiovisual competitiva”, però que “és un encontre virtual amb el propi pastor que ens aplega i ens ofereix la Paraula, passada pel seu cor, i la possibilitat de fer la comunió espiritual”. Confia que “aviat puguem abandonar les misses virtuals i tornar a obrir les esglésies, celebrar i participar en l’eucaristia presencialment i combregar piadosament i fructuosament”. Afirma que “moltes parròquies fa temps que fan xarxa i es tenen cura a través del telèfon i de les xarxes socials” i que “amb el desconfinament no hem de passar del telèfon a la plaça sinó del telèfon a la petita trobada”. Reconeix que “molts, després de tants dies a casa, necessitem trobar-nos i compartir tot el que ha passat pel nostre cap i pel nostre cor”. Finalment, diu que “l’Església sempre ha hagut de reinventar-se”, que “no podem caure en la inacció fins al setembre perquè no podem fer allò que sempre hem fet” i que “això ho podem aguantar un mes i mig, però fins setembre o ens reinventem o morim”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.