Vés al contingut
2 Catalunya Religió dl. 8/11/2021

(UAO CEU) Per entendre la figura de Benjamí de Tudela cal desfer-se del tòpic que el presenta com a antecessor del venecià Marco Polo. "No va ser el Marco Polo jueu. Aquest era un comerciant que buscava l'avantatge polític i fer negoci". Així ho ha explicat José Ramón Magdalena en l'acte organitzat pel Centre Sefarad Israel, la Comunitat Israelita de Barcelona i la Universitat Abat Oliba CEU. 

A mitjans del segle XII, un jueu establert a Tudela va emprendre un viatge que passaria per totes dues ribes del Mediterrani i s'endinsaria fins a confins orientals, internant-se en ciutats com Damasc, Bàssora o Bagdad. El seu nom, Benjamí de Tudela, ha transcendit perquè les impressions d'aquest recorregut van quedar reflectides en un llibre de viatges. Magdalena va ser el traductor al castellà d'aquesta espècie de quadern de bitàcola medieval. Sobre la comparativa amb Marco Polo, Magdalena ha afirmat que a Tudela "el movia més la curiositat de veure món i deixar-ho per escrit en el seu quadern". En aquest sentit, ha destacat que Tudela era un viatger en el més estricte sentit de la paraula i ha repassat les principals fites d'aquest viatge i el seu significat en el content de la seva època. 

Encara que se sap poc de les causes que el van impulsar a emprendre un camí de set anys de viatges, sí que es pot afirmar que no hi ha una finalitat política. Probablement, el seu desig era "recaptar informació de com estaven els seus germans jueus en territoris cristians i islàmics". En definitiva, era un home "arriscat, curiós i valent".

Per a entendre la seva iniciativa també cal connectar amb els fonaments de la seva identitat. "En l'edat mitjana, la identitat és la religió. Els jueus es movien amb un passaport que era la seva religió". Així "el substantiu" en ell era ser jueu, mentre que el "col·lateral" era el lloc en què vivia. És a dir, més que d'un navarrès jueu cal parlar de parlar d'un jueu del Regne de Navarra.

La conferència, que s'emmarca dins de les activitats previstes pel conveni subscrit entre el Centre Sefarad Israel i la Universitat Abat Oliba CEU, ha estat introduïda pel rector d'aquesta universitat, Rafael Rodríguez-Ponga, i la directora de Cultura al Centre Sefarad Israel, Esther Bendahan.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.