Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Missioneres Filles de la Sagrada Família) L’advocació de la Sagrada Família va, a Catalunya, estretament lligada a sant Josep Manyanet, però ara també se li ha de sumar la figura que va fer possible que l’obra manyanetiana fos enriquida pel “geni femení”, com diu el papa Francesc, i que nasquessin les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret que reconeixen sant Josep Manyanet com a fundador i veuen en la M. Encarnació Colomina i Agustí la seva cofundadora.

El cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, presidirà el 15 de setembre de 2015 a les 19 hores la sessió d’obertura diocesana de la causa de canonització de la serventa de Déu, M. Encarnació Colomina, al saló del Tron del Palau Espiscopal de Barcelona, després d'haver obtingut el nihil obstat de la Congregació de les Causes dels Sants.

La comissió de teòlegs fa alguns mesos que està treballant per a la revisió dels escrits de la Serventa de Déu, i també la comissió de pèrits en història per recollir tota la documentació que permetrà conèixer i aprofundir la vida i virtuts de la Serventa de Déu.

Infància i vocació religiosa

Manuela Colomina i Agustí (1848-1916) va néixer el 24 de desembre de 1848 a Os de Balaguer (la Noguera, Lleida) i fou batejada l’endemà, el dia de Nadal. La fe viscuda a la família i a la parròquia afavorirà en ella el desig de consagrar-se a Déu. Després d’un intent de vida religiosa a les Concepcionistes de Tremp, que ha d’abandonar per motius de salut, i guiada per sant Josep Manyanet, el 1877 ingressa a l’Institut que ell havia fundat l’any 1874, les Filles de la Sagrada Família. En començar el noviciat a Horta (Barcelona) va rebre el nom de Maria Encarnació; va fer la seva professió religiosa el 23 d’abril de 1879; al cap de poc temps fou nomenada superiora de la Casa Noviciat.   

Fidelitat al carisma

La reforma que va viure l’Institut l’any 1880 va comportar uns canvis que l’allunyaven del carisma de sant Josep Manyanet. Un grup de dones fidels a ell es reuní a Barcelona sota la guia de la Serventa de Déu, i després de dotze anys d’espera van obtenir l’aprovació de l’Institut restaurat amb el nom de Filles de la Santa Casa de Natzaret.

Cofundadora

El 1894 funden a Aiguafreda, i la M. Encarnació serà la superiora i mestra de novícies d’aquesta casa, bressol de la restauració de l’Institut. El 1898 va assumir la fundació del col·legi Mare de Déu dels Àngels (la Sagrera-Barcelona). Mentrestant s’obren el col·legi Sant Josep, de Barcelona, i l’escola parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. El Fundador li va confiar la direcció de l’Institut, que ella va conduir amb prudència i responsabilitat fins a 1905.

Últims anys i mort

A partir d’aleshores la Serventa de Déu viurà a les comunitats de Sant Josep i del col·legi Mare de Déu dels Àngels dedicada a la pregària, donant testimoni de caritat i contemplant i fent vida les virtuts de Natzaret.

El 24 de novembre de 1916, durant la celebració de l’eucaristia, pateix un atac d’apoplexia; la seva situació va empitjorant, i mor en olor de santedat la matinada del 27 de novembre de 1916.