Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete —CR/Arenys de Mar) La porta del convent dels caputxins d'Arenys de Mar s'obre i apareix una figura alta i riallera. "Sou de Catalunya Religió? Endavant! gràcies per venir". Ens rep Òscar Bernaus, nou caputxí profés. Ens mostra una bossa que han deixat a l'entrada del convent amb alguns pastissos de part de la gent del poble. "Avui també és el meu sant", ens explica. El notem content, i una mica nerviós. Li preguntem si està nerviós per la professió temporal que farà durant el vespre. "Estic més nerviós per l'entrevista a càmera", exclama.

Ens condueix cap al jardí del convent i allà ens trobem amb Fra Magí, un dels caputxins grans de la fraternitat. Acaba de collir algunes flors i plantes, "per guarnir la taula del dinar, que avui és el sant del noi", ens explica. Com si es tractés d'una boda, l'Òscar està pendent del mòbil, "m'han d'ajustar l'hàbit més tard". Comencem la nostra conversa, li hem demanat una cosa difícil, que ens resumeixi la seva història i el seu procés de discerniment.

L'Òscar té 40 anys i és de Castelldans, un poble de Les Garrigues. Recorda que d'adolescent es va "rebel·lar contra el cristianisme" i va abraçar el budisme. "Vaig muntar una mena de temple a les golfes de casa, els meus pares creien que estava boig!". En temps d'universitat fa algunes estades al monestir de Poblet com a lloc per estudiar. Allà va notar la interpel·lació de la creu. "Poblet és com el primer amor, sempre el recordes", afirma, i és a Poblet on decideix donar una oportunitat al cristianisme i fer-se seguidor de Jesús. S'involucra de ple a la Pastoral Universitària, fa catequesi, pregàries, viatges, recessos, "va ser excessiu", confessa. Alhora, afirma que tanta activitat pastoral el feia sentir "perdut". Era una manera de fugir d'ell mateix, de no pensar en certes coses, i és una època on sent una gran buidor espiritual.

Decideix fer un canvi radical a la seva vida i viatja a Berlín per aprendre l'idioma durant dues setmanes. S'hi queda durant 11 anys, treballant primer a la capital alemanya i posteriorment a Leipzig. Una etapa de la seva vida aparentment plena, exitosa i donada als plaers i a la bona vida. "Jo era un bon vivant", afirma, "no m'estava de res entre restaurants, cultura, viatges, una vida que t'omple i buida la vida alhora". Comencen llavors els atacs de pànic, fins que a final de curs de l'any 2014 recorre al seu bon amic i sacerdot Robert Baró i li demana algun lloc per fer un recés i tornar poc a poc a la pregària. Li recomana els caputxins d'Arenys de Mar i arriba un 11 d'agost del 2014.

"Va ser un canvi radical, de la nit al dia", recorda emocionat. Aquest divendres 3 de febrer l'Òscar Bernaus deia un sí a la vida religiosa i de fraternitat amb els caputxins. Una celebració emotiva, plena de sentiment i amb la participació de l'entorn de l'Òscar i dels caputxins. "Venen autocars des del meu poble i amics de Berlin, Leipzig o Roma".