Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(C. de la Campa/Església de Tarragona) Aquests dies, però, Abeer està sentint noves esperances. Amb l’objectiu de donar més poder i capacitats a les dones refugiades, l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) ha llançat un projecte pilot amb l’organització Pallassos sense Fronteres per millorar la seva autoestima, treballar tècniques de relaxació i habilitats de comunicació per a les dones més vulnerables i necessitades. I en qüestió de poques setmanes, està donant resultats visibles.

“Quan arribava de la feina, sovint estava enfadada. Li demanava a la meva família que em deixés tranquil·la —diu una participant, “però aquest taller realment està tenint un efecte en mi. Quan torno a casa després del taller, els meus fills diuen: ‘Vaja, estàs canviant de veritat!... Ens somrius I jugues amb nosaltres’. Fins i tot el petit dels meus fills em diu: ‘Si us plau, porta’m a aquest curs amb tu’”.
 
Un taller singular
Fins ara unes 50 dones iraquianes han participat en els tallers oferts pels tres membres catalans de l’equip de Pallassos sense Fronteres, i la majoria d’elles han expressat que senten més optimisme i confianza en si mateixes com a resultat de les
activitats del taller que inclouen teatre, humor i comunicació. Algunes de les participants del taller s’han permès a si mateixes riure per primera vegada des del
començament de la guerra. Altres confessen que la seva recuperada alegria sortosament està resultant contagiosa per a la resta de la seva família, que depèn
en gran part de la mare per perseverar en aquesta situació.
 
“He de mantenir-me forta per tots ells, fins i tot pel meu marit, perquè no té feina aquí
i està a casa tot el dia amb els nens. Sóc jo la que ha de empènyer a tots” explica
Abeer, expressant un sentiment comú entre aquestes dones, que fan front a una enorme pressió domèstica.
 
L’ACNUR espera que moltes d’aquestes dones puguin ser d’ajuda per identificar altres iraquians vulnerables dins la comunitat de refugiats. Algunes han estat contractades com a treballadores socials per anar casa per casa per les zones de Damasc on viuen els refugiats iraquians, tractant d’identificar els qui estan en extrema necessitat.
Des que els treballadors de camp per identificar els refugiats més necessitats van ser creats l’octubre de 2007, uns 2.500 casos vulnerables han pogut ser localitzats, permetent a l’ACNUR i a organitzacions com ara Càritas una intervenció directa.
 
Una situació molt greu
Hi ha uns 215.000 refugiats iraquians registrats amb ACNUR a Síria. D’aquests, més del 19% pateixen afeccions mèdiques severes, i el 17% tenen necessitats legals i físiques especials. Al mateix temps, gran nombre d’iraquians arribats a Síria no s’han
registrat, de manera que les seves necessitats no estan avaluades. Moltes persones refugiades han hagut de recórrer a la prostitució i el treball infantil com a mitjà de supervivència. “Algunes de les dones ens comenten que aquest taller no és una situació normal per a elles”, diu Cristina Aguirre, la responsable de l’equip de Pallassos sense Fronteres. “Normalment estan envoltades de sorolls, crits o gent. Però volem
donar-los-hi l’oportunitat perquè escoltin el seu propi interior, per sentir-se a si mateixes, en un entorn relaxat. Mitjançant aquest taller poden recuperar la seva autoestima i a revifar-la en altres persones al seu voltant.” A més de proporcionar formación a dones vulnerables, Pallassos sense Fronteres ha format també a tres
clowns iraquians que fan espectacles diaris per als nens i nenes iraquians en els centres de l’ACNUR a Damasc. Càritas Síria col·labora també en aquestes activitats.

Text publicat en el número d'octubre de la revista diocesana Església e Tarragona.