Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals - CR) Dues de les festes més importants del calendari jueu i l'islàmic, el Dia del Perdó (Yom Kippur) i la Festa de l'Anyell (Eid Al-Adha) se celebren aquest dissabte. L'últim cop que van coincidir fou fa més de 30 anys.

El calendari occidental és fix, o sigui, les festes cada any cauen a la mateixa data. Això no passa en les tradicions jueva i musulmana, i aquesta coincidència fa especial la celebració d'aquest any. En ambdós casos, trobem paral•lelismes en ambdues jornades: el valor de la hospitalitat i de la comunitat, i també la importància que es dóna a l'alimentació.

En record del sacrifici que Abraham no va cometre

La Festa de l'Anyell, del Xai o del Sacrifici és una de les festes més importants de l'any, que pot arribar a durar fins a quatre dies. És una jornada per recordar la història d'Ibrahim (Abraham), profeta que veneren les tres grans religions monoteistes: jueus, cristians i musulmans.

Déu va posar a prova a Ibrfahim i li va ordenar que sacrifiqués el seu únic fill. Just quan ho anava a fer-ho, i després de comprovar la seva obediència, amor i entrega, Déu va aturar-lo i li va entregar un anyell perquè el sacrifiqués al seu lloc.

El relat el comparteixen les tres grans religions monoteistes, tot i que la identitat del fill és diferent. Per cristians i jueus, es tracta d'Isaac, i pels musulmans, Ismail (Ismael).

En aquest dia, les famílies musulmanes de tot el món se seuen al voltant de la mateixa taula per compartir un àpat: el xai que han sacrificat. A més de compartir el rostit entre familiars, se n'ha de donar també entre aquells que no en disposen. La tradició diu que de l'anyell, se n'han de fer tres parts: un terç per qui el fa, un terç per la família i amics i darrer pels pobres.

Són dies alegres on també es cuinen especialitats típiques i dolços, i també hi ha la tradició de fer algun obsequi als petits. S'ha de tenir present en tot moment que no es tracta d'una festa gastronòmica, sinó d'un ritual espiritual i familiar, on el fet de compartir és important.

La Festa de l'Anyell coincideix en el període de l'any de peregrinació (Hajj) a La Meca. Aquest peregrinatge és un dels cinc pilars bàsics de l'Islam i segons la tradició, tot musulmà l'ha de fer almenys un cop al llarg de la seva vida.

El dia més solemne de l'any

Yom Kippur és el dia més sant i solemne del calendari hebreu. A la tradició jueva, el dia comença la jornada abans, quan el sol es pon, i s'acaba abans que ho torni a fer el dia després.

D'aquesta manera, entre el capvespre d'aquest divendres i el d'aquest dissabte s'ha celebrat el Dia del Perdó. Durant aquestes hores, els jueus fan dejuni i oració.

Es culmina un balanç interior que cada any realitzen els jueus entre el dia d'any nou (Ros Hashaná) fins Yom Kippur. Es tracta d'un període de deu dies dedicat a fer introspecció i balanç, meditar i per penedir-se de les coses que un ha fet malament al llarg de l'any.

Tot culmina quan el sol es pon al dia de Yom Kippur: és quan es trenca el dejuni de menjar i beguda, i s'acaba una jornada on segons la tradició, els jueus tampoc poden mantenir relacions personals, banyar-se ni utilitzar olis o perfums, perquè és una data dedicada exclusivament a la pregària autèntica i al penediment.

El moment de trencament del dejuni és significatiu, com explica el director comunitari de Bet Shalom, una de les quatre comunitats jueves que hi ha a Barcelona, hi ha diferents receptes tradicionals.

En la tradició sefardita (jueus originaris de la Península Ibèrica, expulsats pels Reis Catòlics al 1492), destaquen "dàtils, codony, fruita fresca, compotes de fruites, panets dolços i salats, amanides, pollastre en salsa, truites, sopa de pollaste amb mandonguilles o arròs, pans de pessic, galetes, 'borekas', amanides i arròs o cuscús amb pollastre", entre altres. Els jueus asquenazites, procedents de l'Europa Central, tenen per costum trenca el dejuni menjant "kreplach, teielach, tzimmes, leicaj i strudels", entre altres especialitats.