(Editorial Claret) Aquest dimecres s’ha presentat el llibre Repensar l’economia a partir de la pandèmia, el segon volum de la col·lecció OIKOS publicada conjuntament per l’Editorial Claret i Justícia i Pau. Si no vau poder assistir-hi, podeu recuperar la presentació en aquest enllaç.
Joan Bové, en representació de l’Editorial Claret, va iniciar l’acte recordant que la col·lecció Oikos vol oferir una reflexió sobre l’economia actual a partir de la doctrina social de l’Església, els documents del Papa Francesc i diversos testimonis, i apropar-nos a l’economia real. I va afegir unes paraules del Papa pronunciades fa pocs dies en una carta dirigida al Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional: “La pandèmia ens ha obligat a la societat a afrontar una sèrie de greus i interrelacionades crisis socioeconòmiques, ecològiques i polítiques. Espero que els seus debats contribueixin a un model de recuperació capaç de generar solucions noves, més inclusives i sostenibles per donar suport a l’economia real, ajudant als individus i comunitats a assolir les seves aspiracions més profundes i el bé universal”.
Eduard Ibáñez, ex-director de Justícia i Pau de Barcelona, advocat i coordinador del llibre, qui va conduir l’acte, va explicar que el llibre vol fer una reflexió sobre les lliçons que la pandèmia ens mostra i ens ofereix sobre la nostra economia. “Les lliçons sobre quina economia tenim, quins problemes té aquesta economia, quins dèficits, problemes i sobretot, quins reptes tenim per transformar-la d’una manera més humana”, va dir. És justament aquesta reflexió la que es va demanar als cinc autors del llibre: Enrique Lluch, doctor en ciències econòmiques, llicenciat en dret i professor; Guillem López, economista i professor universitari; Bernat Sellarès, gerent de la Facultat de Filosofia de l’Ateneu de Sant Pacià i la Ramon Llull; Adela Suñer, consultora de l’Economia del Bé Comú i Lucía Caram, monja dominica i activista cristiana que lluita contra la pobresa i l’exclusió social.
Per obrir el fil del debat, l’Eduard va plantejar dues qüestions als ponents que ens van poder acompanyar a la presentació: l’Enrique Lluch, el Guillem López, el Bernat Sellarès i l’Adela Suñer. En primer lloc, els va demanar que comentessin quines creien que eren les principals lliçons que la pandèmia ens mostra sobre l’economia.
L’Enrique Lluch va exposar les tres grans lliçons que considerava que han sortit a la llum en motiu de la pandèmia: en primer lloc, ser conscients de la feblesa de l’estructura, de la necessitat de produir més a prop; seguidament, la feblesa del sistema de patents, posat actualment al servei de qui vol guanyar diners i finalment, la feblesa d’aquells que han quedat perjudicats per la pandèmia, la societat exclosa.
En Guillem López va centrar-se en les ferides i les esperances. “La lliçó és la ferida, el que hem patit” va dir. “Vivim en un món molt globalitzat i els efectes de les decisions tenen conseqüències generals”. A la segona lliçó, va explicar, se’ns imposa una cura d’humilitat. La tercera lliçó, en clau més econòmica, fa referència a la sostenibilitat del que estem fent, aprendre a identificar el valor dels diferents capitals.
Davant de la segona pregunta de l’Eduard Ibáñez als ponents sobre quin seria el principal repte que volien subratllar sobre com cal transformar l’economia per fer-la més humana, el Bernat Sellarès, en sintonia amb l’Enrique Lluch, va explicar que ell estava convençut que no havia de ser un canvi de model, sinó una nova espiritualitat en l’economia, posar esperit a les nostres accions econòmiques: “canviar cors de pedra per cors de carn”.
L’Adela Suñer va explicar que l’economia del bé comú és una proposta per tornar l’economia a la seva finalitat principal, que ha estat fins fa un parell de segles la recerca del bé comú. I per tant, què ens cal canviar? “Ens cal mesurar l’activitat econòmica en funció de la seva aportació al bé comú. A totes les escales” va dir.
L’Eduard Ibáñez va agrair la participació als ponents i assistents i va concloure que entre tots havien platejat un diagnòstic força coincident: “És necessari tenir clara la direcció, la finalitat, el paradigma i les polítiques concretes, focalitzant i prioritzant”.
L’Editorial Claret presenta els dos últims llibres del cardenal Lluís Martínez Sistach
El proper dimarts dia 20 d’abril, a les 18.00h, l'Editorial Claret farà presentació dels llibres Evangelitzar amb alegria les grans ciutats i Actualitat pastoral dels sínodes diocesans i concilis provincials, les dues últimes publicacions del cardenal Sistach amb l’Editorial Claret. La presentació es podrà seguir per streaming a través del següent enllaç.
En aquesta ocació, es comptarà amb la presència de Francesc Torralba, doctor en Filosofia, Teologia i Pedagogia, catedràtic acreditat a la Universitat Ramon Llull. Actualment, alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure i divulgar el seu pensament. També imparteix cursos i seminaris. Acompanyarà l'acte, també, Norbert Miracle, vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense i rector del Vendrell; Martínez Sistach, cardenal, arquebisbe emèrit de Barcelona i autor dels dos llibres i Joan Bové, en representació de l'Editorial Claret.
El llibre Evangelitzar amb alegria les grans ciutats, que està a la venda des del dilluns passat, pretén oferir una petita ajuda als pastors i als agents de pastoral en la seva tasca diària d’evangelitzar les grans ciutats. Tal i com afirma l’autor “el propòsit d’aquestes pàgines no és sinó ajudar l’activitat evangelitzadora dels pastors de les grans ciutats, amb totes les novetats i complexitats que es donen en aquestes realitats pastorals”. El cardenal, en sintonia amb el papa Francesc, anima a viure el repte d’evangelitzar amb alegria: “Evangelitzar amb alegria pel bé que es fa als altres. És l’alegria de l’Evangeli que omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús”.
El llibre Actualitat pastoral dels sínodes diocesans i concilis provincials, assenyala la importància dels sínodes diocesans i concilis provincials. El llibre, que neix amb motiu del 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995, vol compartir, especialment amb els que foren membres de l’esmentat Concili, els records de la convocatòria, preparació, celebració i aplicació del Concili. En el llibre, el cardenal, ens explica el perquè es va celebrar el Concili Provincial, parla dels laics membres del sínode diocesà així com dels sínodes i concilis com a instrument de sinodalitat eclesial. També concreta sobre temes com la competència dels concilis, les diòcesis que en formen part i el reconeixement de la Santa Seu a les actes del Concili.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.