Paradoxalment les catàstrofes sempre tenen una part positiva. Que pugui aflorar el millor de cadascú. De vegades amb fets o gestos solidaris concrets. Però sovint, davant del que no es pot fer res, només fa falta l’escalf o aquella paraula que pot consolar. Estar al costat. Això és el que no poden perdre les comunitats cristianes. Encara que no puguin arreglar res, que la gent vegi que hi son quan el món s’ensorra als seus peus.
