El periple de la recuperació del reliquiari de Gandesa

Josep Alanyà - CRLa nit del 8 al 9 de desembre de 1979, durant el rectorat de Miquel Romero i Navarro, temps en què Erik el Belga i la seva colla actuaven per territoris de Catalunya i València, uns autors no identificats van entrar a l’església  arxiprestal de l’Assumpció de Gandesa i, forçant portes i armaris, van robar uns objectes de culte de gran valor històric i artístic, que es guardaven a la sagristia. Podem especificar l’orfebreria robada gràcies a la denúncia feta pel rector a la Guàrdia Civil i a la notícia detallada que en dona dins el llibre Sit memoria posteris, un diari dels seus anys de rector (1977-1982). En aquella època va haver-hi moltes sostraccions a les esglésies del país. Alguns objectes s’han recuperat anys després i altres no. Van ser famosos els robatoris d’Erik el Belga, possiblement també autor del de Gandesa, encara que no es pot afirmar amb total seguretat.

Els objectes robats més destacats pel seu valor artístic, material i històric foren dues custòdies de plata daurada, una molt bona del segle XVII; quatre calzes, un d’ells gòtic del segle XV; un altre de plata, barroc, que fou del prevere Joaquim Manyà, germà del teòleg Joan Baptista; i altres dos més senzills. Cinc copons, quatre moderns i el cinquè del segle XVII; un reliquiari gòtic de plata de la Vera Creu, del segle XVI, amb punxó de Tortosa; una creu processional de plata, obrada per Antoni Martí el 1634; dos hostiers i un vericle de l’ostensori.  

D’entre els objectes robats destaca un reliquiari de plata del segle XVI, amb punxó de Tortosa, conegut com el “Reliquiari dels Sants Màrtirs”, que Manuel Milian Boix, en l’Inventario Monumental Dertosense, de l’any 1935, encarregat pel bisbe Fèlix Bilbao, descriu així:

“Relicario de los Santos Mártires. Iglesia parroquial. Es de plata sobredorada, de estilo plateresco, por 1530, mide 50 cm y conjeturamos por sus dimensiones y disposición arquitectònica fue antiguamente ostensorio eucarístico. Lleva punzón de Tortosa. Pie gallonadao cruciforme y planos repujados. Caña cincelada, con imágenes en el arranque de san Jaime, Santa Ana y la Santísima Virgen. En el nudo lleva burilada la inscripción: “Beati estis sancti Dei (h) o (o) es qui meruistis consortes fieri selletium virtutum”, arrancando de la parte superior dos soportes en forma de cuernos y dos ángeles estantes ceroferarios y por último se eleva el ostensorio en forma de sol angrelado de serafines y cruz en lo alto con pequeña imagencita de Cristo. Mérito artístico extraordinario”.

Des del robatori res no s’havia pogut saber del reliquiari malgrat les investigacions policials. Però  l’any 2019 es va saber que es trobava entre els fons del Museu Deu Font del Vendrell. Ho va descobrir l’historiador Joan-Hilari Muñoz en la web del Museu i va informar immediatament el canonge Josep Alanyà, membre de la delegació de Patrimoni del bisbat de Tortosa, qui confirmà la identitat de la peça i així ho comunicà al bisbe de la diòcesi Enrique Benavent, al vicari general del bisbat José-Luis Arín i al rector de Gandesa Jordi Centelles.

Per a comprovar la certesa documentada del robatori i la identitat de la peça d’orfebreria descoberta, va intervenir un equip de la Guàrdia Civil especialitzat en obres d’art robades, a qui s’havia comunicat, comptant amb la col·laboració de l’especialista en orfebreria de peces històriques Lourdes de Sanjosé, designada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les conclusions de l’informe van ser clares i contundents. El reliquiari que estava al Museu Deu del Vendrell era el mateix que havia estat robat a l’església de Gandesa. Només que, després del robatori, ja no contenia les relíquies i la creu que el coronava no era l’original, sinó una altra que l’havia substituït.

Davant d’aquest informe el bisbat de Tortosa es va posar en contacte amb l’Ajuntament del Vendrell, titular de la Fundació pública municipal Deu Font que gestiona el Museu, sol·licitant-li la seva devolució.

L’Ajuntament i la Fundació es van negar a retornar el reliquiari, al·legant que no hi estava obligat, ja que la Fundació l’havia adquirit legalment, manifestant que, no obstant, acataria la resolució judicial que recaigués. Va explicar que un conegut notari del Vendrell, Antoni Deu Font, gran col·leccionista d’obres d’art, mort feia anys sense familiars, havia donat en vida tota la seva col·lecció a l’Ajuntament del Vendrell l’any 1991 en gratitud als habitants de la vila, on havia exercit  molts d’anys de notari.

Una compra irregular

Finalment, el bisbat de Tortosa va haver de presentar una demanda davant dels Jutjats del Vendrell reclamant la devolució del reliquiari.

La Fundació Deu Font es va oposar a la demanda al·legant que el notari Antoni Deu Font havia comprat el reliquiari a un antiquari de Barcelona. Posteriorment, havia fet una donació a l’Ajuntament del Vendrell de la seva col·lecció d’obres d’art a fi que es constituís una fundació nomenada Fundació Deu Font amb l’objecte d'obrir i gestionar un museu, que és en l’actualitat el Museu Deu del Vendrell. També va estimar que el reliquiari era propietat seva per prescripció adquisitiva, és a dir,  pel transcurs del temps de possessió.

El Jutjat de primera Instància número 3 del Vendrell va dictar sentència el dia 18 de gener de 2022 acordant estimar la demanda del bisbat de Tortosa i, per tant, ordenant a la Fundació la devolució del reliquiari que havia estat robat i imposant-li el pagament de les costes processals. El jutge va resoldre que es tractava d’un objecte robat i que la seva compra pel notari Antoni Deu Font va ser totalment irregular i, per tant, sense eficàcia jurídica.

La Fundació Deu Font va mostrar la seva disconformitat amb aquesta resolució i va interposar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Tarragona. El dia 25 de gener de 2024 l’Audiència va dictar sentència confirmant la del Jutjat del Vendrell.

Les lliçons que deixa la recuperació del reliquiari

Finalitzat el procediment judicial, i en compliment de l'acordat en la sentència, la Fundació Deu Font ha lliurat el reliquiari al bisbat de Tortosa en un acte públic el dia 21 de març de 2024. Han conduït el reliquiari fins a Tortosa l’alcalde del Vendrell Kenneth Martínez i el rector de la parròquia Norbert Miracle, acompanyats de la regidora de Cultura Sílvia Vaquero i de la directora del Museu Deu Núria Payán.

El reliquiari ha estat lliurat al bisbe de Tortosa Sergi Gordo al saló gòtic del Palau Episcopal davant el personal de la cúria diocesana i dels periodistes i mitjans de comunicació locals que han difós la notícia de l’acte en la premsa escrita i els mitjans audiovisuals. Han pres la paraula el bisbe de Tortosa, el vicari general, l’alcalde del Vendrell i; per la delegació de Patrimoni, Alanyà, canonge arxiver. El reliquiari estarà exposat uns mesos a l’Exposició Permanent de la Catedral de Tortosa i finalment serà portat i lliurat solemnement a la parròquia de Gandesa.

Dels fets del robatori i de la recuperació del reliquiari, els preveres treuen algunes lliçons: conèixer, estimar i valorar el patrimoni artístic i històric que hi ha a les nostres parròquies; saber preservar-lo i  protegir-lo amb les màximes mesures de seguretat possibles; guardar-lo a les esglésies o locals segurs que siguin parroquials i no deixar-los custodiats en mans de persones o famílies de la parròquia; i tenir fet i actualitzat un inventari gràfic i descriptiu al més detallat possible de cada peça d’orfebreria, escultura, pintura, indumentària i d’altres elements de l’aixovar litúrgic i de la documentació històrica parroquial.

Mossèn Josep Alanyà és arxiver del bisbat de Tortosa