Oriol Badia i Tobella, “un militant eclesial, nacional i cultural”

CR L’advocat i polític matadeperenc Oriol Badia i Tobella va morir el 3 de gener als 90 anys. Membre de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat i del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, va ser Conseller de Treball de la Generalitat entre 1984 i 1988, i president de la Caixa d’Estalvis de Terrassa entre el 1993 i 2003. Home amb una gran militància eclesial, nacional i cultural.

Nascut a Matadepera l’any 1933, Oriol Badia i Tobella era llicenciat en Dret. Professionalment es va dedicar a l'exercici de l'advocacia i va participar activament en institucions cíviques, religioses i culturals. L’any 1971, en el marc del II Congrés Jurídic Català, va defensar la constitució democràtica del Parlament de Catalunya. Ja en democràcia, el President Jordi Pujol el va nomenar conseller de la Generalitat en el seu segon govern. L'any 1990 l'assemblea de la Caixa de Terrassa el va escollir per al consell d'administració del qual va passar a la presidència, que va exercir 10 anys, fins l'any 2003, i des de la qual va posar especial interès en l'obra social.

Home de profundes conviccions religioses, formava part de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Un cop jubilat, va escriure la biografia del seu pare, “Francesc de P. Badia i Tobella, ferm cristià i excel·lent patriota” (Publicacions Abadia de Montserrat). Casat des de l’any 1962 amb Anna Perpinyà, van tenir cinc fills.

Escrit de Josep Maria Font i Guillué

De bon matí he rebut la notícia que no esperava entre festes, feia tant temps que coratjosament lluitava, amb fe i esperança amb la malaltia -i sempre amb el seu somriure que el caracteritzava-, que jo no seguia amb neguit el seu dia a dia, perquè se n’anava sortint i el veia amb fortalesa. Ens vèiem de tant en tant i seguia la seva malaltia a través d’amics comuns. Però tots hem de marxar i avui ha estat la seva partença, pels que tenim fe, cap a la Vida. De tota la vida he conegut l’Oriol i la seva activitat militant eclesial, nacional i cultural.

El recordo al CIC (1962) del carrer sant Jaume que tants bons moments culturals ens va oferir, a la llibreria Àmfora (1963) a la plaça Vella, a Òmnium Cultural (1969-1971) al carrer sant Antoni, al Social en unes conferències sobre ‘Les terceres vies a Europa’, com a secretari d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (1979-1980), com a patró fundador de la Fundació Privada Torre del Palau (29 de març del 1985 fins el 16 de juny del 1998), com a conseller de Treball (1984 al 1988), que un bon amic seu el va empènyer a acceptar el càrrec. El recordo també com a president de Caixa Terrassa (1993-2003).

Tenia una especial sensibilitat en l’obra social, i alguns consellers de Caixa Terrassa no oblidaran mai les seves paraules solidàries i d’exigència moral dites en un sopar de Nadal, que no van agradar a tothom. Aquells anys va ser també membre del Rotary de Terrassa, filiació que ha mantingut fins a la seva mort.

L’origen familiar el va marcar, no només a ell sinó a tota la família. L’assassinat del pare per la colla del “Pedro Alcocer” a la carretera de la Mata amb l’únic argument que havia construït una ermita a casa seva, a Can Prat de Matadepera, el va fer defensor, anys a venir, de la no violència. Al llarg de la seva vida, va investigar, sobretot a partir de la seva jubilació, la recuperació de la memòria històrica familiar. Va editar ‘Els últims dies de Francesc de Paula Badia i Tobella’, del que se’n van fer dues edicions el 2013, la primera privada, la segona a càrrec de la Fundació Torre del Palau. El 2018 publica ‘Francesc de P. Badia i Tobella, ferm cristià i excel·lent patriota’, a Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Era molt ordenat, li agradava la fotografia i en guardava amb cura un bon aplec que referenciava amb esforç i a voltes, amb dificultats. Les efemèrides familiars les treballava amb tota cura i quan hi havia algun document imprès era exigent en la seva presentació. És el cas de Capella Badia. Historial gràfic i efemèrides familiars 1936 a 1996 editat per la Família Badia Tobella, Can Prat, Matadepera.

Per herència del pare i de l’escolapi Miquel Altisent i Domenjó va cultivar el cant gregorià; va ser secretari de l’Schola Cantorum (1956) de Terrassa. Ha ofert conferències a Matadepera al Casal

de la Gent Gran sobre autors catalans, sempre curosament preparades i participades pels assistents. No vull oblidar tampoc la seva estreta vinculació de tota la vida amb el Monestir de Montserrat. Membre de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat i del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans. La seva professió d’advocat, que també té arrels familiars, el va portar a formar part de la delegació Catalana (2006) de la Fundació Centesimus Annus dedicada a la difusió de la Doctrina Social de l’Església Católica.

I acabo recordant sempre el seu esperit col·laborador, sé de moltes persones agraïdes pel seu tracte afable i servicial i deixeu-m’ho dir, sempre amb la major discreció que també era patró familiar. Aquests darrers anys de trasbalsos polítics, ell no va perdre mai la confiança de què ens en sortiríem malgrat totes les malvestats que hem patit. Ha sigut un militant lluitador optimista fins el darrer moment.

Cristià i catòlic compromès amb l’església que el Vaticà II va renovellar, era home de Missa dominical, que cercava el lloc on participar-hi d’acord a les seves conviccions més íntimes. No es perdia el dia 11 de setembre la Missa pels patriotes catalans a primera hora a Santa Maria del Mar a Barcelona, una bona manera de començar la Diada.

Oriol, que al Cel ens puguem veure!

Josep-Maria Font i Gillué
4 de gener del 2024