En el conjunt que abasta des de 8,1 fins a 11,1 de la primera carta als Corintis, Pau tracta el tema de la no conveniència de menjar carn sacrificada als ídols. A la segona lectura d’aquest diumenge llegim uns versets del començament del capítol 10 ( 1Co 10,1-6.10-12)
La comunitat hereva de l’antic poble d’Israel, ha de veure en aquest un model, exemple o punt de comparació pel que fa al seu comportament. L’argumentació de Pau girarà a mostrar que Israel, tot i haver rebut beneficis per part de Déu, va caure en la idolatria i tota una generació va morir en el desert. Pau adverteix que a la comunitat cristiana li pot passar el mateix. L’apòstol es val de la forma de llegir i interpretar l’Escriptura que tenien els rabins. Es caracteritza per una gran llibertat en establir comparacions, a fi d’extreure dels textos ensenyaments aplicables a les circumstàncies que als rabins els interessa. Això li permet comparar el pas del mar Roig i el guiatge del núvol amb el baptisme, el mannà amb el pa de l’eucaristia i l’aigua de la roca amb el vi eucarístic.
No és difícil comparar el pas del mar Roig (Ex 14) amb el baptisme. Molts baptismes practicats en l’antiguitat consistien en un ritual de pas: el batejat passava d’un costat a l’altre d’un riu, indicant així que s’abandonava un estat i s’entrava en un nou estat que modificava la condició existencial de la persona. En el pas del mar Roig, Israel passa d’un costat a l’altre del mar, indicant així que ha passat d’esclavatge d’Egipte a la llibertat que li permetrà entrar a la terra promesa. Més difícil és considerar el núvol (Ex 13,21) com un element del bateig. “Hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos” (1Co12,12) dirà Pau i Lluc parla de ser batejat en l’Esperit Sant (Lc 3,16; Ac 2,38). És possible imaginar el núvol com imatge de l’Esperit Sant?. Un text del tercer Isaïes pot aportar llum: “Els conduïa pel fons del mar, sense ensopegar, .... . L'esperit del Senyor els guiava cap al lloc de repòs. Així, Senyor, menaves el teu poble i et feies un nom gloriós” (Is 63,13s). En el conduir pel mar s’hi veu una clara referència al pas pel mar Roig, no és forassenyat, doncs, pensar que l’Esperit del Senyor es referix a la columna.
La comparació del mannà (Ex 16,14-18) amb l’eucaristia i l’aigua de la roca (Ex 17,1-7; Nm 20,8) amb el vi eucarístic pertany a pràctica interpretativa inspirada en els rabins que descobreix en l’Antic Testament tipus o models de realitats presents en el Nou Testament i en la vida de les comunitats cristianes.
Israel, alliberat amb el pas del mar Roig i beneficiat amb el mannà i l’aigua de la roca va murmurar contra Déu, per això van morir a mans de l’exterminador, que no és l’àngel exterminador de Ex 12,29 que feu morir els primogènits egipcis, sinó el foc ( Nm 11,1) i la pesta (14,11) enviats per Déu contra els seus murmuradors. Israel murmurador i idòlatra morirà en el desert i no podrà entrar a la terra promesa (Nm 14,26-35).
El que li va passar a Israel li pot passar a la comunitat cristiana. No es pot flirtejar amb els ídols. El poble messiànic que ha rebut el baptisme i participa en l’eucaristia ha de mantenir-se radicalment separat i al marge de les pràctiques que estan relacionades, d’una manera o altra, amb les divinitats paganes. La participació en l’eucaristia exclou la participació en els cultes pagans, donat que aquests equivalen a un acte de comunió amb els ídols pagans.
Diumenge 3er de Quaresma. 28 de Febrer de 2016
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.