Objectiu: buidar l’envàs

S’ha acabat el període nadalenc i el quefer torna al ritme quotidià. Una mirada atenta al que ha passat permet confirmar la tendència. La festa de Nadal commemora el naixement de Jesús. El contingut és profundament religiós. El seu missatge, humà i universal. Al voltant d’aquesta festivitat, es vinculen tradicions com el pessebre, les nadales, els guarniments, els regals, el tió, els llums... La nova estratègia, dissenyada fa unes dècades, no busca cap enfrontament rupturista, sinó conservar l’envàs buidant-lo de contingut. El canvi és subtil i efectiu. Trencar-lo és massa agressiu. En els nostres ambients, la mentalitat iconoclasta, encara molt viva en el jihadisme, despertaria rebuig. Per tant, adhesions massa explícites.

Trencar les tradicions comportaria lesionar els interessos econòmics i socials que viuen a costa seva. L’oposició seria frontal. Ja va passar fa anys quan un govern es va treure de la màniga la festa de la Constitució amb l’intent d’eliminar el caràcter festiu de la Immaculada. El mètode era la substitució directa. El fort rebuig social va aconseguir mantenir el dia 8 de desembre festiu, però els governants, per evitar ser considerats perdedors, van mantenir festiu el dia 6. El disbarat que vivim des d’aleshores és espectacular. No existeix cap pont laboral més cobejat al món. Enguany aconseguirà l’expressió màxima.

Avui es manté l’objectiu, però s’afinen els mètodes. Es tracta de conservar l’envàs sense qüestionar-lo, però buidant-ne el contingut. Es deixa sense res o se substitueix per un altre. El buit o les noves propostes tenen, normalment, poca entitat. Si es perd el sentit de la festa resulta pràcticament impossible trobar-li profunditat. Tot queda en la superfície. Tot cristal·litza en una ganyota teatral. Lamentablement, certs col·lectius de mestres i professors col·laboren en aquesta tasca. Negar el que és tradicional, però entusiasmar els alumnes amb el Halloween. Els paisatges nevats substitueixen els pessebres. La festa de Nadal es redueix al solstici d’hivern. Músiques diferents anul·len les nadales, que semblen segrestades del panorama musical. Els llums d’enguany a Barcelona semblen condemnats a la foscor, però s’han encès per concessió. El color i l’alegria s’han de desvincular del Nadal, perquè només els volen mantenir per interessos comercials. En la festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, va passar una cosa semblant. La cerimònia que dóna sentit a la festa va ser exclosa d’un programa carregat amb centenars d’actes, la immensa majoria dels quals eren merament lúdics. Petites mostres de grans transformacions. Amb el temps, l’envàs sense contingut no interessa, com tampoc no es conserva un mòbil sense bateria.

Oposar-se a aquestes tendències exigeix no supeditar-se al que és políticament correcte, una tasca gens fàcil fins i tot per als cristians immersos en aquesta mena d’ambients. El preu: lucidesa i valentia.