Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El bus anava mig buit. I aquella noia del fons del cotxe es pensava que estava sola i parlava per telèfon mòbil amb una veu estrident i molt alta. Els que dormien potser no se n'assabentaven del que deia la noia, del molt que li havia costat estar a la taula de no sé quina consulta, i de què al final res valia la pena, la vida era absurda, etc. Els pocs que estàvem desperts seguíem la història amb més o menys sentit de l’humor.