Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Després de les eleccions i de la fragmentació electoral, el nou govern ha de respondre als dos grans fronts oberts: la “qüestió nacional” i la crisi econòmica i social que viu el país.
 
Comencem per la primera. Honestament, jo no sé si el millor per Catalunya és la independència, la confederació o la federació asimètrica. Jo només sé que l’actual articulació de Catalunya amb Espanya no funciona ni assegura el nostre desenvolupament social, econòmic i cultural. El col·lapse de l’estat de les autonomies i la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut han certificat la caducitat de la Constitució Espanyola, almenys pel que fa referència al títol vuitè. La gran manifestació del passat 11 de setembre ens va mostrar el malestar dels catalans i l’exigència massiva d’una nova situació. La “qüestió nacional”, d’encaix o no, la independència amb un “estat propi” o la federació o confederació amb Espanya amb un nou marc constitucional, es dibuixen com les úniques possibilitats a mig terme que puguin obtenir un acord majoritari. Les dues demanen acords endins i acords en fora. Acords endins difícils, acords en fora encara més difícils. En qualsevol cas, aquestes eleccions han mostrat Catalunya com un país plural, dividit i fragmentat, que haurà de cercar acords endins per ser fort en fora. 
 
En segon lloc ens trobem davant de la crisis econòmica i social més forta des de la transició. Amb índexs d’atur i de deute públics molt elevats, les perspectives dels propers anys continuen essent molt pessimistes. Podríem trobar-nos en una situació de col·lapse econòmic sense precedents amb les tensions socials pertinents. Les dades salten a la vista, la situació cada dia és pitjor. No val mirar cap una altre direcció. La sortida de la crisi és la primera prioritat nacional i el nostre futur nacional passa indefectiblement per sortir del laberint de la crisi econòmica i social.
 
Aquests no són moments per a governs febles i dependents d’aliances intercanviables. La urgència de la situació obliga a les forces parlamentàries ha bastir un acord de govern d’unitat catalanista a partir de dos pilars:
En primer lloc, respondre a la crisi. Amb ajusts pressupostaris i amb mesures de reactivació de l’economia i de redistribució de la riquesa del nostre país que tingui com primera prioritat els sectors més febles de la nostra societat. Sanejant la nostra economia i empenyen la recerca i la innovació com a pilars del nostre futur econòmic.
 
En segon, i com a segona prioritat, aconseguir durant la legislatura les modificacions legals pertinents per consultar, de manera legal i vinculant, el poble de Catalunya sobre el futur del seu autogovern de manera que pugui manifestar-se manera informada i plural.
 
I acabo, un govern així només és possible entre CiU, ERC i PSC. I possiblement amb el compromís d’en Mas de no tornar a presentar-se.