Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) “La Confirmació és, com es diu, 'la festa del comiat', en el sentit que, en la majoria dels casos, després de la Confirmació abandonen progressivament la vida i la pràctica cristiana”. Amb aquest realisme es plantegen les coses en un dels documents treball que han seguit aquest any les parròquies, moviments, entitats i delegacions del bisbat de Lleida. Aquest dissabte ho posaran en comú a l’Assemblea Diocesana.

Tal com es va plantejar l’any passat en l’Assemblea de la diòcesi una prioritat d’aquest curs ha estat “la iniciació cristiana”, és a dir, el procés per arribar a la fe en una societat que “de ‘no practicants’ s’han passat a ‘indiferents’”. La proposta de treball parteix de la carta pastoral del bisbe Joan Piris “La iniciació cristiana. Creure. Viure. Anunciar l’Evangeli”.

A partir d’aquesta proposta i de dos documents de treball durant tot l’any uns 30 de grups han fet aportacions que ara es recolliran i traduiran en propostes en l’Assemblea Diocesana per construir un projecte diocesà de catecumenat. És el mètode de treball pastoral conjunt pel que ha optat la diòcesi de Lleida els darrers anys.

El vicari de pastoral de Lleida, mossèn Antoni Jové, explica a CatalunyaReligio.cat que aquesta preocupació per la iniciació cristiana neix “davant d’una societat canviant que ens demana fer alguna cosa nova” al·ludint que molts models de transmissió de la fe vigents fins ara ja no serveixen. “La iniciació cristiana no es fa només amb els sagraments”, argumenta.

Dissabte es presentaran les propostes recollides per la vicaria de pastoral per respondre a diverses situacions: per les persones que no coneixen el cristianisme, pels allunyats, pels pares que demanen el baptisme o la primera comunió dels seus fills, i pels matrimonis.

Ministeris laïcals

Alhora, en la mateixa assemblea, el bisbe Piris presentarà diversos candidats als ministeris laïcals. Són persones amb una missió encomanda per la diòcesis per atendre pastoralment diverses zones diocesanes amb un tasca que vagi més enllà de presidir les celebracions dominicals a les parròquies que no hi pot anar un capellà. Mossèn Jové parla “d’un ministeri més ampli territorialment i amb més responsabilitat en la vida parroquial”.

Piris va fer una crida als capellans perquè trobessin persones disposades a fer aquest servei i a l’Assemblea es vol visualitzar la resposta.