Vés al contingut
Catalunya Religió
Tano Casacuberta

Pim Queralt -CR | En Tano era inclassificable, tenia una personalitat molt rica i complexa que ara, en aquesta breu ressenya, no podem desglossar. Ahir divendres 19 d’agost, cap al migdia, ens va deixar en Tano, en Gaietà de Casacuberta, prevere de la diòcesi de Barcelona (ordenat el 13 de juny de 1974) i sacerdot pradossià (compromís el 28 de gener 1975). Tenia 82 anys acabats de fer (nascut el 5 d’agost de 1940). Només en donarem uns trets fonamentals i algunes fites biogràfiques.

Consiliari als moviments d’Acció Catòlica

Al llarg de tota la seva vida de prevere va ser consiliari dels moviments d’Acció Catòlica, principalment de la JOC i l’ACO, però també del MUEC, del Pobles i Comarques i del Moviment de Professionals, participant fins al darrer moment en molts grups de revisió de vida, però també fent el servei de consiliari diocesà i/o català. A més, va ser durant molt temps delegat de Pastoral Obrera de Barcelona i de Catalunya i responsable del Pradó catalano-balear. Temps tindrem per adonar-nos de tot el que en Tano ha aportat a l’església de Barcelona i al conjunt de l’església catalano-balear on sempre va impulsar la coordinació dels diferents moviments i la xarxa entre totes les diòcesis. També va treballar fent xarxa amb les altres diòcesis de l’estat, sobre tot com a Consiliari de la JOC i al servei del Pradó estatal. Un dels trets que el caracteritzava és que sempre desbordava tota frontera i encasellament.

Volia ajudar als joves a esdevenir ciutadans compromesos i bons cristians

Fidel a les intuïcions de Cardijn, fundador de la JOC, per a ell “un jove treballador valia més que tot l’or del món”, i així va lliurar-se en cos i ànima a acompanyar joves a trobar el seu camí i la seva dignitat, partint d’allà on realment eren, fent-los créixer, fent-los de pare i mare si calia. Volia ajudar-los a esdevenir ciutadans compromesos i bons cristians. I com un bon metge de capçalera, els va anar seguint tot al llarg de la seva vida.

La seva empatia i la seva intuïció, treballada per l’escolta pacient i la reflexió rigorosa, li van donar “un ull clínic” per a saber detectar en cada moment les potencialitats i les necessitats de cadascú: aquella noia té un recerca interior que li anirà be fer exercicis espirituals amb els jesuïtes, aquest jove hauria de rebre una formació catequètica en tal parròquia, l’altre té un bloqueig i cal trobar-li un ajut d’un psicòleg professional, etc. I sense embuts, i amb la gran llibertat que un té quan estima, anava obrint portes i camins d’alliberament, de creixement, de responsabilitat... I el que val per al jove treballador, per al Tano valia també per a tothom, joves i no tant joves, de qualsevol condició que trobava en el camí. Com Jesús amb els d’Emmaús: “De què parleu? Què us preocupa?.. “ , la fita del camí era poder oferir el seu propi “tresor”, la Bona Noticia de l’Evangeli. Fer conèixer, estimar i seguir Jesucrist, amb la certesa que és Ell -camí, veritat i vida- qui pot fer de nosaltres una humanitat nova i fraterna.

Rector del Pi

La seva feina al servei dels moviments i de la pastoral obrera el va portar a viure en diferents llocs, però sobretot a Barcelona i al Vallès, on segurament ha deixat la seva petjada més marcada. Va ser Rector de la Parròquia de Sant Sadurní de la Roca, Rector de la Basílica de Santa Maria del Pi, - que va comportar ser també rector de Sant Just i Pastor primer i de Sant Jaume desprès, on va posar-se al servei de la Germandat Rociera de Barcelona, acompanyant-los durant força anys. A la Roca i al Pi va fer una feina molt important de dignificació dels locals parroquials i obres urgents de conservació de la Basílica.

Era certament molt crític, perquè buscava arribar a l’arrel dels problemes, però era també autocrític

En arribar al Pi, va agafar el relleu de mossèn Josep M. Vidal Aunós en l’acompanyament de la lluita dels immigrants sense papers. També va endegar iniciatives i col·laboracions per servir al quart mon tan present en el barri vell (Dit i Fet, Vinclés, coordinat el Plat del Pobre amb Càrites, etc...) i van acompanyar – de la mà del Pare Manel- grups d’estudi d’evangeli a les presons de joves, a la Trinitat i a Quatre camins. I moltes altres tasques i serveis, sempre d’una forma discreta, constant  i fidel, creant lligams i amistat, amb molt carinyo i també sentit de l’humor.

La seva senzillesa i humilitat guanyava molts cors. Era certament molt crític, perquè buscava arribar a l’arrel dels problemes, però era també autocrític, amb una mentalitat i visió obertes del món i de l’Església, que el feien evolucionar i cercar cada dia no com ser més “exemplar” sinó més evangèlic, més indulgent i bo.

El Pradó

La clau de la seva vida era la vocació pradosiana, que era per a ell una gràcia. Va començar la seva formació per  a ser capellà a Salamanca i allà va conèixer el Pradó. Després va desplaçar-se a Lyon per formar-se al Seminari del Prado i a la Facultat de Teologia. Allà va pouar el que va alimentar i donar sentit a la seva vida de capellà. Com el P. Chevrier ens diu, volia ser un veritable deixeble de Jesucrist i un apòstol pobre pels pobres.

En Tano era el germà gran de una colla de vuit amb qui sempre va estar unit amb molta estimació tot i que la feina li impedia ser-hi molt present. Ells han estat al seu costat incondicionalment, com els darrers anys de malaltia ho ha mostrat ajudant-lo en tot

Pim Queralt és membre de l'Institut Femení del Pradó

 

 

-/-

Aquest diumenge al matí la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona s’ha omplert en el funeral. Ha presidit la celebració el vicari episcopal Toni Casas, que destacat que “si alguna cosa va ser el Tano, va ser bon pa per a tothom gràcies a Jesucrist”. Al final de la celebració han intervingut presentats de la família, de la parròquia i del món de la pastoral obrera que han fet un retrat personal i íntim del mossèn. I en l’homilia, el consiliari de la JOC i l’ACO Pepe Rodado, també ha glossat la dedicació de Tano Casabuerta a l’acompanyament de persones i moviments com “un model de capellà i d’Església que és el que avui té més sentit i futur”.

En la celebració s’hi han fet present les dues parelles dels tradicionals Gegants del Pi, que ha estat homenatjant l’antic rector al costat de l’altar. El fèretre, a més dels Evangelis i l’estola que acompanya a tots els capellans, ha estat cobert pels familiars amb una senyera per remarcar el compromís catalanista de mossèn Tano. Entre els assistents també s’hi han barrejat representants del món polític i institucional com Salvador Illa i Oriol Junqueras.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.