Vés al contingut
Catalunya Religió
sant-egidio-3
Fotografia: Comunitat de Sant'Egidio.
Galeria d'imatges

Sant'Egidio Ara fa 10 anys de la inauguració del menjador social de la Comunitat de Sant'Egidio que va començar el mes d'octubre del 2013. Amb motiu d'aquesta celebració, aquest cap de setmana la comunitat ha organitzat un dinar especial i una festa amb els voluntaris i les persones que atenen a la Casa de la Solidaritat de Barcelona.

El menjador pels pobres de la Comunitat de Sant’Egidio va néixer el 12 d’octubre de 2013. Es troba a prop de l’antiga porta de la muralla romana del carrer Regomir, en el cor del barri Gòtic on Sant’Egidio té la seva seu.

En aquests 10 anys, el menjador ha comptat amb més de 600 voluntaris que han acollit més de 5.000 persones

Fa deu anys van començar seient a taula 20 persones. Actualment, seuen a taula 250 persones cada setmana i prop de 25 voluntaris hi estan compromesos cada setmana en el servei. En aquests 10 anys, més de 600 voluntaris han posat el seu gra de sorra. El menjador s’obre dos dies a la setmana i ha acollit a més de 5.000 persones, de les quals 2.593 estan inscrites i són de 81 nacionalitats diferents. S’han distribuït més de 120.000 àpats calents a homes, dones, joves i ancians, també famílies amb nens.

Gràcies a aquest servei també s’ha ajudat directament a més de 600 persones per realitzar l’empadronament, accedir a una escola d’idioma, als serveis sanitaris, o trobar una casa. Cada hivern es reparteixen més de 1.000 sacs i mantes. S’han fet més de 40 sortides culturals i d'amistat. Gràcies a aquest servei 36 persones ja no viuen al carrer.

“Les ciutats necessiten xarxes de solidaritat”

El menjador de 'la Casa de la Solidaritat' va estar obert durant tota la pandèmia. Complint sempre amb les degudes precaucions es van distribuir més de 15.000 "sopars itinerants" i elements per protegir-se del contagi.

El dia de la inauguració del menjador, Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant’Egidio va subratllar la necessitat de construir una ciutat més humana i la necessitat de construir xarxes de solidaritat. "Estem convençuts que la gran malaltia d'una ciutat d'èxit és la manca de xarxes", deia. "Cal construir xarxes de proximitat, de veïnat, de simpatia i de solidaritat perquè una ciutat és una comunitat de destí", hi afegia.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.