Mans Unides 'Frenar la desigualtat és a les teves mans' és la nova campanya anual de l'ONG Mans Unides. En la roda de premsa de presentació, l'ONG de l'Església catòlica ha explicat que centrarà la feina en denunciar com la desigualtat s'ha convertit en l'amenaça més gran a escala mundial i provoca que milions de persones visquin en la pobresa.
La presidenta de Mans Unides, Cecilia Pilar Gràcia, ha fet esment en el seu discurs a l’"enorme bretxa de desigualtat que separa els més rics dels més pobres i que, malauradament, no deixa de créixer". Gràcia ha explicat que 1.300 milions de persones pateixen pobresa multidimensional, gairebé 700 milions viuen en pobresa extrema i 828 milions passen gana en un món on es llença el menjar a cabassos.
Una dada que "hauria d'avergonyir-nos i moure les nostres consciències fins a preguntar-nos: Com podem permetre que cada 9 segons mori una persona de fam?", ha dit. Ha denunciat que la desesperació i la guerra no guanyen interès, tret que "ens toquin de prop".
"Fa 64 anys que Mans Unides va fer de la lluita contra la fam el seu principal objectiu", ha explicat la presidenta de l'entitat. "I no ens deixarem mai vèncer pel pessimisme ni creure que la victòria davant la desigualtat és un repte impossible". En el seu discurs ha recordat les paraules del Papa: "Davant dels pobres no es fa retòrica, sinó que s'ha de posar fil a l'agulla”.
El missioner comboià Dário Bossi ha estat explicat que l'Amazònia encara viu temps de relacions colonials. "Hi ha l'explotació econòmica, però també hi ha opcions polítiques i models religiosos que no s’alliberen d’aquesta visió de dependència i saqueig de riqueses materials i culturals", ha exposat el missioner.
Sobre les empreses fusteres de la regió Piquiá, Maranhão, a l'Amazònia oriental del Brasil, el lucre del qual sembla estar per sobre de tot, no ha dubtat a afirmar que "han transformat de manera definitiva i irrecuperable una regió sencera, que ara depèn molt d’elles". Els governs han debilitat "iniciatives de vida i equilibri als territoris", com la producció familiar, l'agroecologia o el comerç local.
En el seu al·legat final, Dario Bossi ha llançat un discurs impactant i alhora esperançador: "S'ha de donar autoritat als crits, els anomenats i les respostes que venen d'aquests territoris". Cal construir aliances estables i suports innegociables amb aquestes terres i els seus pobles, ha dit Bossi. El moviment polític més eficaç i urgent, per al missioner, és el reconeixement del dret d'aquests pobles a les seves terres i plans de vida, el protagonisme dels pobles lliures als seus territoris. "Estic aquí per renovar la nostra comanda de solidaritat, no només financera, sinó d'efectiva fraternitat i sororitat entre comunitats de les nostres terres i gents, perquè s'agermanin", ha dit.
Virgínia Alfaro, missionera laica de Misevi que actualment treballa a Angola, ha subratllat la bretxa de gènere a l'àmbit educatiu que viu el país africà. Especialment, ha dit, en l'arribada a l'educació secundària, on es registra un gran abandonament escolar femení. En la majoria dels casos per motius d'embaràs a l'adolescència, de manera que, novament, la dona està en posició de desigualtat. La dona a Angola és la base de la vida familiar i, per això, "és fonamental crear oportunitats que tindran efecte multiplicador a tota la família", ha afirmat la missionera vicenciana.
La malària és la causa principal de morts a Angola. La mortalitat afecta sobretot menors de cinc anys i dones embarassades. "La malària pot arribar a ser cerebral i deixa empremtes inesborrables, sobretot a la infància, en el desenvolupament evolutiu dels menors; limita la vida productiva dels adults i compromet l'economia familiar, perquè no sempre hi ha medicines gratuïtes a l'hospital i cal comprar-lo, deixant menjar per poder tenir accés a la medicació", ha manifestat.
Virginia ha finalitzat la seva intervenció amb una referència a la llengua angolesa Umbundu: "Hi ha un refrany en aquesta llengua que afirma: Qui menja de pressa, no està pensant en els altres. Aquell que menja ràpidament practica la desigualtat, no està pensant en la fam dels altres”. "Un cop més, frenar la desigualtat és a les nostres mans", ha conclòs
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.