IQS IQS va acollir el passat 29 de novembre la taula rodona “Burkina Faso, Haití i Mali: situacions geopolítiques complexes i dinàmiques globals”, amb la participació de Diyité, CatSya i Ressons de Mali, tres ONG que treballen des de Barcelona en projectes de desenvolupament en aquests tres països. Aquesta trobada forma part d'una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, a través del districte Sarrià-SantGervasi, per la Justícia Global, en la qual IQS col·labora en l'àmbit educatiu a través de “Aprenentatge i Servei”.
L'objectiu del programa Educació per la JustíciaGlobal és promoure una consciència crítica entorn de les causes que generen desigualtats i conflictes, i amb això, contribuir també al canvi d'actituds i pràctiques que han de fer possible una ciutadania responsable, respectuosa i compromesa amb la transformació social. Amb aquest punt de partida, les tres ONG reunides en la taula rodona, van deixar a un costat la seva labor i els projectes de desenvolupament que duen a terme, per a centrar-se exclusivament a exposar la situació d'emergència social, econòmica i política en la qual es troben tant Burkina Faso i Mali, en el continent africà, com Haití, al Carib.
La trobada va començar amb la intervenció de Leonardo Martínez, llicenciat i professor d'Història i Humanitats. “La situació de cadascun d'aquests països no és determinista, sinó que hi ha marques d'història que han assenyalat la seva evolució fins avui i és important conèixer-les”, va afirmar Martínez, que va fer una condensada radiografia geopolítica situant l'origen dels tres estats com a punt de partida de la seva situació actual.
Així, tant Burkina Faso i Mali, a Àfrica, com Haití, fora del continent, tenen un tret comú: el seu origen colonial. “A Haití el procés de descolonització i la independència va ser fruit d'una revolució, mentre que en els dos països africans, va anar per un procés integrat en un marc general, fruit de la Guerra Freda i amb el funcionament de Nacions Unides”, va puntualitzar Martínez. I, no obstant això, encara que els processos han estat diferents, l'evolució els ha portat a situacions estructurals similars.
M.ª Antonia Blasco, directora de Diyité, i GherardiLouis Jeune, jurista financer i col·laborador d'aquesta ONG amb projectes de desenvolupament a Haití, van mostrar la dura realitat d'un país del Carib que, a partir dels anys 80 del segle passat, ha vist esfumar-se l'equilibri i prosperitat al qual apuntava en els seus primers 50 anys com a Estat independent. Una decadència marcada per la corrupció i la desigualtat social i la inseguretat, que s'han traduït econòmicament en l'èxode de la classe intel·lectual i dels més rics d'un país sense tot just inversió estrangera, sense atractiu turístic i endeutat.
La situació no és molt millor per a Mali, a Àfrica. “És un dels països més pobres del món, i el 80% de la població viu concentrada en el sud”, va explicar Jordi Escudé, president de Ressons de Mali. La curta història d'aquest país, que va aconseguir la independència en 1960 i va néixer llastrada per un primer govern comunista, ha estat marcada per l'alternança de governs semidemocràtics i militars, la intervenció de França −expulsada definitivament amb l'últim cop militar de 2021− i per un conflicte armat obert que, des del 2012, manté el nord, amb tota la riquesa per explotar, sota control tuareg.
“A Burkina Faso el colpista BlaiseCampoaré, en el poder durant 27 anys, va convertir el país en un corredor per al tràfic d'armes i de droga. El nou president, també colpista, va voler revertir la situació, i des de 2015 no deixen de succeir-se els atacs terroristes, amb tot el que comporta a nivell econòmic, social i polític”, va explicar Mónica Ruiz, fundora de l'ONG CatSya.
La conflictivitat és un tret comú en els tres escenaris i explica la difícil situació en la qual estan sumits. En el cas de Mali es tracta d'un conflicte armat obert des de 2012, que s'ha regionalitzat i ha acabat estenent-se també a Burkina Faso. A Haití, en canvi, no existeix conflicte armat entès com a guerra, però sí una tensió sociopolítica el nivell de violència de la qual supera amb escreix els 1.000 morts anuals.
Iván Navarro, investigador de Escola de Cultura de Pau de la UAB, va posar el fermall d'or a aquesta trobada dibuixant els diferents escenaris de construcció de pau en els tres països. Escenaris diferents pel tipus de conflicte, els objectius i pels agents que intervenen o no en aquestes negociacions. “En el cas de Mali i Burkina Faso, deixar fora de la negociació als grups gihadistes ha suposat en els últims 10 anys un increment de la violència en la zona −va explicar l'investigador−. És la fal·làcia constant de la comunitat internacional, que és qui atorga en cada cas el paper d'interlocutor vàlid o no”.
Consciència crítica
Amb tota la informació compartida, la taula rodona també va derivar en un espai per a la reflexió. “Segons la Conferència de Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament, Àfrica perd cada any 89.000 milions de dòlars, sobretot, en fugida de capitals i evasió fiscal. I la meitat d'aquesta xifra ve donada per el ‘robatori’ de matèries primeres. I dic ‘robatori’ perquè una manera de camuflar aquesta fugida de capitals és declarant que exportes un quilo d'or i en realitat portar-te cinc”, va apuntar Jaume Portell, col·laborador de CatSay, contrarestant així la idea de “escassetat” que empeny habitualment a col·laborar amb països com Burkina Faso, un dels països més pobres, i, no obstant això, un dels grans exportadors d'or.
Portell va posar l'accent en la idea que per a parlar de Justícia Global, és necessari anar més enllà, ser autocrític i preguntar-se d'on surten moltes de les riqueses que permeten que els països més rics les acumulin i es plantegin si poden ajudar els més pobres a obrir una escola. “Perquè no és que Burkina Faso o Mali o Haití estiguin fos i allunyats de l'economia global i, de tant en tant, ens hàgim d'acordar d'ells, sinó que aquests països estan integradíssims en l'economia global, tant, que sense ells aquesta economia global no s'entén”, va puntualitzar el col·laborador de CatSay.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.