Vés al contingut
Catalunya Religió
Genoveva Masip
Genoveva Masip
Galeria d'imatges

Generalitat de CatAlunya El Govern ha acordat quins seran els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya el pròxim any 2023. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria de personalitats i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.

D'entre les commemoracions previstes, destaquen els 100 anys del naixement de Genoveva Masip i Torner, coneguda com a Sor Genoveva, a proposta del Departament de Justícia; els 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona, des del Departament de Cultura, i els 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll, a través del Departament de Cultura.

De Genoveva Masip i Torner, coneguda com Sor Genoveva (Sabadell, 19 de novembre de 1923 - Barcelona, 17 juliol de 2015). Religiosa es destaca que el 1944 va ingressar a la Companyia les Filles de la Caritat de Sant Vicenç Paül. Estudià magisteri i treballà al Col·legi de Jesús Natzarè (Barcelona). Fou nomenada responsable de la Casa de la Caritat o Hospital de Beneficència de Sabadell (1964), directora del Seminari i del noviciat de Barcelona (1967) i visitadora de la congregació a la província canònica de Barcelona (1973).

Als anys setanta va començar a visitar famílies dels barris més pobres de Barcelona i els presos de la Model, esdevenint la primera voluntària de la presó, on portava medicines i atenia els drogodependents. El 1983, juntament amb Josep Costa Planagumà, va fundar i dirigir la Fundació Acollida i Esperança, des d’on treballava per la reinserció social de persones marginades.

Diversos premis li reconegueren la tasca social en l’àmbit dels drets humans i l’actuació cívica, entre els quals la Creu de Sant Jordi el 1992 o el premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans el 1997.

De Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut com el Rector de Vallfogona i també Garceni (Tortosa, Baix Ebre?, c. 1582 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1623) s'esmenta que era poeta i sacerdot. S’instal·là a la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb el 1607 i hi romangué fins a la mort. Va escriure poesia, prosa i teatre. Com a poeta, seguí els models castellans imperants a l’època barroca, tant en els aspectes formals com en la temàtica. Va escriure poesia amorosa, faules mitològiques, sàtires, composicions eròtiques i grolleres, amb un llenguatge castellanitzat i ple de tòpics literaris, dels quals es reia en obres com Refereix son amor, en què ridiculitzà els poetes i la seva artificiositat. 

A més, fou autor de la comèdia hagiogràfica dedicada a Santa Bàrbara, estrenada a Vallfogona el 1617 i conservada parcialment, que es considera la primera obra de teatre barroc català. Va ser molt popular per la seva obra poètica, especialment la de caràcter humorístic i escatològic. Per això, fou també molt imitada per altres autors catalans del segle XVIII, esdevenint una mena de corrent, el “vallfogonisme". Però, a banda d’alguns poemes, la seva obra no es va publicar fins al 1703, edició que gaudí d’un èxit notable. Posteriorment es van publicar diverses edicions, més o menys fidedignes. També la seva figura va inspirar l’obra teatral Lo rector de Vallfogona (1871), de Frederic Soler, i la novel·la homònima (1876) de Feliu i Codina.

Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll són esglésies romàniques situades al terme municipal de la Vall de Boí. Totes dues van ser erigides i consagrades al mateix temps: la de Santa Maria fou consagrada un dia més tard que la de Sant Climent, l'any 1123. A partir del segle XVIII Santa Maria va ser l'única parròquia del municipi de Taüll, mentre que la de Sant Climent exercia de capella del cementiri modern de Taüll, però durant els segles anteriors van ser seu parroquial totes dues esglésies. Com tot el conjunt de monuments romànics de Vall de Boi, els dos equipaments van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 30 de novembre de l’any 2000.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.