(Fundació Claret) Societat, Creença i Pensament és el cicle sobre humanisme i noves tecnologies que organitzen La Salle i l’Institut de Tecnoètica a la Sala Pere Casàldàliga de la llibreria Claret de Barcelona. El cicle es va iniciar aquest setembre. En aquest vídeo podeu veure un resum de la sessió del 16 de febrer sobre «Tecnologia i Fe. La dificultat de la transcendència en la societat tecnològica»
Hi van participar Pere Lluís Font, filòsof català, vicepresident del Patronat fundació Joan Maragall; Josep Maria Esquirol, filòsof i professor de la Universitat de Barcelona i Francesc Grané, periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL.
El proper 17 de maig es farà una nova sessió sobre "Tecnologia i educació. Nous models d'aprenentatge" on hi intervindran Lluis Vicent, rector promotor de la Universitat Oberta La Salle i José Antonio Marina, filòsof i pedagog.
Pere Lluís Font va començar la seva intervenció diferenciant entre tècnica, aplicació de la ciència per resoldre problemes pràctics de la vida humana, i tecnologia, que suposa un més gran afinament científic de caràcter instrumental. Però en la pràctica la tecnologia opera com un medi o sistema amb una dinàmica autònoma i pròpia. El repte és retornar-li aquest aspecte instrumental al servei de la vida humana, per ajudar-nos descobrir l’amor, la confiança, la bondat, la bellesa i tota altra qualitat espiritual, el sentiment de misteri, la contingència i el sentit de la vida humana. També afirmà que la ciència i la tecnologia dessacralitzen el món, ja que fan aparèixer la naturalesa cada vegada més com menys misteriosa i transparent i a la vegada que dóna valor a la cultura humanística.
Josep M. Esquirol va fer adonar que si de la tecnologia actualment s’afirma que és medi, un món, un àmbit, caldrà veure quines són les característiques que té i veure sobre tot si ja on es pot tractar més que com àmbit i no com a instrument. De fet actualment ja es parla de tecnociència, com unitat de tècnica i tecnologia, fins i tot a nivell metafísic. Si afirmem això, ja no podem parlar de posar-la al nostre servei, ja que com a món ens envolta i nosaltres formem part d’ell.
Francesc Grané va començar la seva aportació observant que si fem l’experiència de contemplar que és la tecnologia en el dia a dia, veurem que està present en tots els àmbits on ens movem: el treball, al carrer, a l’escola, a la família, i influint de manera decisiva en l’educació dels nostres fills i filles. La tecnologia ens ha creat un úter on ho tenim tot, és omniscient, creant un món tancat que ens allunya de realitat. Com encaixa la fe en aquest úter? La fe aporta elements del món exterior i real per trencar el narcisisme d’aquest món tancat. La fe té a dir que fora d’aquest món egoista i narcisista existeix l’alteritat i cal fer-la emergir. Cal trobar en llenguatge per identificar i mostrar l’originalitat dels missatge cristià que està també en aquest món.
