notícies relacionades

Meritxell Ruiz: “Esperem ser dignes dipositaris...

Aquest dimecres al matí la parròquia del Cor de Maria de Barcelona ha acollit el funeral de Xavier Melgarejo. L’...

Francesc: "Ara és temps de diàleg obert"

(CR) Reproduïm integrament la traducció de la carta que d’una manera poc habitual el papa Francesc ha...

“Ens cal un catolicisme menys acomplexat”

Cinc propostes per un catolicisme confessant i en diàleg. Aquest és un dels eixos centrals de la confer...

recull de notícies

veure la fe

“Quan dónes a un pobre, no li dónes res. Li tornes el que li has robat”

La paràbola del bon samarità. Tan senzilla com ser compassiu, generós i estimar. I posar l’home i la seva dignitat en el centre de la vida, només pel fet que és un ésser humà. Mirar què es pot fer pels altres més que per nosaltres mateixos. Aquesta és l’opció que defensa la doctrina social de l’Església i que van explicar dijous al vespre a la Sala Pere Casaldàliga de la llibreria Claret el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, i mossèn Joan Costa. Els acompanyava Antoni Abad, president de la Cecot, per parlar en la conferència Sortides de la crisi. Propostes per a una economia solidària, que es feia dins del seminari Societat, Creença i Pensament, organitzat per La Salle, Justícia i Pau, Facultat de Teologia de Catalunya i laFundació Claret. El tema no podia ser més oportú.

La crisi ha despertat el més íntim del nostre interior i aquest és el principal motiu d’esperança

El dijous 25 d’abril es va celebrar una nova sessió del cicle Societat, Creença i Pensament, Perspectives d’esperança en el context actual de crisi amb el títol «Una societat integadora. Treballant per la inclusió social», que com de costum va tenir lloc a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret.

Aquesta vegada les integrants de la taula rodona d’aquesta sessió, que comptà amb una assistència de públics considerable, foren Gaspar Mora, doctor en teologia moral de laFacultat de Teologia de CatalunyaLucía Caram, monja dominica, membre del patronat de la Fundació Rosa Oriol, i Jordi Roglà, director de Càritas de l’Arquebisbat de Barcelona; el moderador fou Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau. 

Les religions, vincle social i font de sentit

Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

Segon resum de les Jornades sobre l'aportació social de les religions, amb declaracions de Francesc Torralba, Joan-Andreu Rocha, Farncesc-Xavier Marín, Miquel-Àngel Pulido, Josep Martínez, Abdelkrim Lafiti i Jorge Burdman.

L’aportació de les religions a la societat té dos grans vessants: per un costat, donen resposta al sentit de la persona, la societat, l’existència. Per l’altre, vinculen la persona amb la resta. Totes les religions afirmen, a la seva manera, que allò que ens uneix és més que el que ens separa.
En conseqüència, totes les tradicions s’esforcen en la creació d’entitats educatives, sanitàries o de beneficència en benefici dels més necessitats, i alhora fomenten un discurs crític amb el sistema de poder.

La consciència política no és solament una qüestió dels polítics, sinó de tots.

El dijous 17 de gener a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret va tenir lloc una nova sessió del cicle Societat, Creença i Pensament, enguany amb el tema conductor de les sessions Perspectives d’esperança en temps de crisi. La sessió portà per títol Política i país, els valors en la construcció de la nostra societat, i comptà amb la participació deJosep M. Esquirol, professor de filosofia de la UB i director del màster en Pensament i Creativitat de La Salle Campus Barcelona – URL, Francesc Grané, periodista i llicenciat en Filosofia, Ciències de l’Educació, Teologia i Sociologia, i David Martínez, periodista del diari La Vanguardia; la sessió fou moderada per Fèlix Riera de La Salle BES.

 

monogràfics