religió a la taula

(Ramon Bassas –CR) «Es tracta de productes de molt bona qualitat, quasi casolans, i molt difícils de trobar als canals alimentaris habituals», diu en Francesc Vera, «per això, a l’any 2013 vàrem decidir orientar els nostres esforços a facilitar l’accés en un entorn de proximitat, promovent l’alimentació sana i l’atenció personalitzada, característiques que es donen en els mercats municipals», continua el propietari de la botiga Relicatessen, al mercat de la Boqueria (o de Sant Josep), al cor de Barcelona.

(Ramon Bassas –CR) No són els únics, i menys a Catalunya, però sí els més antics i segurament dels primers productors mundials de vi de missa. August De Muller i Ruinart de Brimont, procedent d’una important família de viticultors alsacians, fundava el 1851 la Casa de Muller a Tarragona, atret per les capacitats d’aquell paisatge per a la producció de vi. Des d’aleshores ja es van especialitzar en l'elaboració dels vins de missa.

(Ramon Bassas –CR) Diuen que de la necessitat se’n fa virtut. A mitjan dels 90, arran d’unes dificultats econòmiques al convent, un amic va proposar a les adoratratrius perpètues de Berga, on hi s’hi van establir sis germanes provinents de Vic des de 1940, que fessin xocolata.

(Ramon Bassas - CR) «La meva amiga Gemma Arruga i jo, que ens dedicàvem a coses molt diferents que aquesta, vam començar a llegir llibres sobre cuina monacal i ens va donar per visitar-ne uns quantes, per investigar-les, i de seguida ens vam entusiasmar», diu la Concepció Mont Gárate. «A mi sempre m’ha agadat tot el que tingui a veure amb la mística i a ella, la música, però vam acabar obrint una botiga de menjar». Totes dues van decidir muntar fa vint anys la botiga Caelum (C.

(Ramon Bassas - CR)  Un recepcionista d’un hotel de Jerusalem, a l’hora de recomanar un restaurant a Pepe Carvalho, en l’última novel·la que va publicar Vázquez Montalbán, es refereix a la memòria gastronòmica d’Israel com aquella que ha anat incorporant varietats d’arreu del món al llarg de la diàspora, però «filtrades per una consciència de sabor»*.

(Ramon Bassas - CR) A la Mouna Mechaal vostès ja la coneixen. A l’últim Ramadà ens va explicar la seva experiència a Catalunya Religió. Com que ens vam quedar amb ganes que ens expliqués més coses, li hem demanat que ens recomani un plat que ella associï a la seva experiència religiosa. «He triat un plat típic del Marroc», ens contesta, «es tracta del cuscús». Però tots els cuscús són iguals? «No!

(Ramon Bassas - CR) La M. Carmen Soldán és nascuda a Catalunya, la seva àvia era valenciana, tota la vida havia estat vinculada als jesuïtes i a la feina (ara està jubilada de l’administració pública) més aviat hi havia poca gent de missa.

(Ramon Bassas - CR) Cada dia de l’any, repeteixo, cada dia de l’any, hi ha parada de mató a Montserrat. Des de l’edat mitjana, els pagesos dels pobles veïns Monistrol, Marganell i Sant Cristòfol de Castellbell, tenien autorització de l’Abadia de Montserrat per a anar a vendre al mercat diari que es feia a l’esplanada del monestir. Els de Marganell, probablement fa un parell de segles, van començar a fer mató de la llet de cabra que els sobrava i a vendre’n al mercat. La fama va córrer entre els nombrosos pelegrins i visitants.