(Abadia de Montserrat) Dissabte 10 de setembre al vespre tindrà lloc a la Basílica de Santa Maria el darrer concert del VI Festival Internacional Orgue de Montserrat, que optarà per la innovació. L’orgue dialogarà amb el saxofon, instrument dels darrers incorporats a la formació clàssica de l’orquestra.
(CR) Una altra presència monacal a Catalunya al centre de la població. Dins de la ruta de petjades benedictines arribem al Monestir de Sant Salvador de Breda, al poble amb el mateix nom de la comarca de La Selva.
(CR) Les petjades benedictines que resseguim aquest estiu de la mà del pare Laplana ens porten al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Està situat al bell mig de la població que porta el seu nom, a nou quilometres de Vilafranca del Penedès.
(CR) En el dia de la Mare Déu proposem un lloc poc conegut dedicat a Santa Maria dins de la ruta de petjades benedictines. Es tracta de Santa Maria del Coll de Panissars, al cim del coll del mateix nom, tot just a la ratlla per on passa la frontera amb França, entre a els municipis del Pertús i la Jonquera.
(CR) Avui anem a la fins a la Catalunya Nord dins de la ruta benedictina d'aquest estiu. Les propostes del pare Laplana ens porten fins al Rosselló. Allà trobem el monestir de Sant Genís de Fontanes, al poble homònim a la riba dreta del riu Tec.
(CR) Aquest cap de setmana la ruta benedictina que us proposem passar per Sant Feliu de Guíxols, on dins de la població costanera del Baix Empordà hi podem trobar el monestir.
(Abadia de Montserrat) La Litúrgia de les Hores, anomenada també Ofici Diví, té com a base fonamental la pregària dels salms. Es podria dir que, dins la Bíblia, els salms són com el manual que Déu ha donat al seu poble. Reflecteixen la fe, la confiança, la súplica del creient en totes les circumstàncies humanes: dolor, persecució, injustícia, malaltia, foscor espiritual, mort...
(CR) Seguim la ruta benedictina del pare Laplana amb Monestir de Sant Llorenç de Morunys. Està situat dins de l'antic nucli emmurallat de la vila de porta aquest nom al Solsonès.
Els seus inicis podrien remuntar a l'any 885, en el que una comunitat de sacerdots segurament mossàrabs fugitius es va instal·lar a les ruïnes d'una vila romana abandonada, al costat del camí que unia la Seu de Urgell i Cardona.
