Què és l'any nou musulmà i l'Aixurà?

LucIa Montobbio –CR Aquest dimecres, 19 de juliol, la comunitat musulmana celebra l’arribada d’un any nou: el 1445. Serà el dia 1 de Muharram, primer mes del calendari àrab. La festa commemora l'hègira, l'exili del profeta Muhammad de la Meca cap a la ciutat de Medina. A més, passats deu dies, es celebrarà l’Aixurà que recorda l’alliberació del profeta Musa. Dues festes internes en un mateix mes, sense grans celebracions, on es pren consciència dels fets sagrats de la història de l'Islam.

L’hègira

Aquesta data és de gran importància a la història de l'Islam. Tanmateix, "l'any nou musulmà no té grans celebracions, sí que veureu que ens felicitem pel carrer, a les xarxes socials, i els imams fan recordatori dels fets a la comunitat, però l'èmfasi no la posem en fer festa sinó en observar i honrar aquest moment sagrat: l'hègira", explica M. Halhoul, portaveu del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, i secretari general de la Federació Islàmica de Catalunya.

En els centres de culte, es reflexiona sobre el que va significar la immigració del profeta, sobre el seu simbolisme. "L'inici d'un nou cicle significa noves oportunitats; exiliar-se comporta escapar-se de l’opressió, però també la possibilitat de nous inicis, d’una nova proclamació", afirma Halhoul. El profeta Muhammad va ser rebutjat pels governants de la Meca, però va triomfar a Medina on va ser ben acollit i va poder establir una comunitat islàmica sòlida.

Muhammad i els seus seguidors van ser perseguits per part de les elits de la Meca, en particular per part dels governants de la ciutat, que pertanyien a la tribu dels Quraysh. "Se'ls va manar seguir les pràctiques religioses tradicionals, que eren politeistes, i ells van insistir a continuar amb el monoteisme de l'Islam... hi havia cada vegada més persones que seguien les passes de Muhammad i això va fer que els líders se sentissin amenaçats", descriu Halhoul. Els governants de la Meca s'esforçaven per preservar la identitat d’una ciutat on, fins llavors, es lloaven diversos ídols a la Kaaba.

Dues festes internes que recorden persecucions

"L'any nou musulmà és més aviat una festa interna, es pot celebrar de diverses maneres segons la regió en la qual visquis, hi ha qui celebra reunions comunitàries, pregàries especials a les mesquites, conferències", enumera Halhoul. També, es dedica temps per reflexionar sobre com ha anat l'any que acaba de passar, i marcar-se propòsits per l'any que comença. Halhoul recorda que tot seguit, al cap de deu dies (28 de juliol), celebraran una altra festa important: l’Aixurà.

Aixurà significa dècim, el dia deu del mes llunar de Muharram. "Per a molts musulmans, aquest també és un dia important, es recorda que el profeta Musa i el seu poble van travessar el riu Nil, i van ser alliberats de l'opressió del faraó d'Egipte", recorda Halhoul. Aquest passatge es relata en diferents fragments del Corà, Musa és enviat per Déu per alliberar als fills d'Israel de l'esclavitud que patien.

Durant el dia de l'Aixurà, sovint es fa dejuni, una pràctica recomanada tot i que no és obligatòria. El dejuni es trencarà amb un sopar a la nit. "Al Marroc, on tinc els meus orígens, també aprofitem per anar a visitar els difunts i recordar-los", afegeix Halhoul.

Dos calendaris que conviuen

Com he descrit, els musulmans compten els anys a partir de l'hègira. Al calendari islàmic, els anys són lunars i consten de dotze mesos lunars, el que resulta un any més curt que un any solar gregorià. Així, les dates del calendari islàmic no es corresponen directament amb les dates del calendari gregorià i varien cada any.

"És rellevant, saber que el calendari islàmic s'usa principalment per a propòsits religiosos i culturals en el món musulmà, però que també fem servir el calendari gregorià en l'àmbit civil, per organitzar el nostre dia a dia o per a l'activitat comercial", assegura Halhoul.