(CR) Editorial Claret acaba de publicar dos poemaris del lingüista i prevere Carles Riera (Moià, 1959), titulats Déu a prop i Història natural, el primer de temàtica religiosa i el segon sobre flora i fauna.
Déu a prop aplega una part de la producció lírica de l’autor. Fins ara Riera, professor de la Universitat Ramon Llull, era conegut en el camp de la llengua catalana i, més en concret, com a especialista del llenguatge científic. En aquest llibre hi van inclosos aquells versos en què és viu el desig que Déu es faci proper a la humanitat.
En un primer bloc, sota l’encapçalament «De Nadal a Pasqua», hi ha tota la poesia — escrita al llarg dels anys 2007-2019— que fa referència a aquestes dues festivitats, les més importants del calendari litúrgic. En un segon bloc, hi ha poemes esparsos que tenen a veure amb «Festes i celebracions». El tercer bloc és dedicat a «Goigs» en honor de patrons de pobles de l’Alta Segarra. Finalment, en el quart bloc, sota l’epígraf «Versos de rèquiem, versos de glòria», hi van inclosos poemes que narren la fi de la vida en aquest món des d’una mirada cristiana i transcendent.
L’arquitectura dels poemes és variada: sonets, codolades, cobles, goigs, haikus... Diu l’autor en la Nota preliminar: “Darrere la tria de cada mot hi ha un esforç per conjuminar la intuïció i la reflexió, l’instint i el càlcul, o sigui l’espontaneïtat i l’eutrapèlia (virtut que modera els divertiments). Tot plegat per tal de configurar un món on el somni sorprengui la realitat, i l’insospitat, el previsible”.
I afegeix, encara: “Amb els versos estampats en aquest llibre confiaria no haver desbaratat l’anuència dels crítics seguidors de l’advertiment del filòsof austríac Ludwig Wittgenstein (1889-1951): ‘En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.’”
