Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) De l'11 al 15 de Juliol la ciutat de Barcelona acull el 42è Congrès Internacional de Pueri Cantores, les corals d'infants i joves d'arreu del món al servei de la litúrgia. 4.000 infants i joves que durant cinc dies participaran en nombrosos concerts i activitats a la ciutat comtal i altres indrets. Aprofitant la celebració del Congrés Internacional a Catalunya hem parlat amb el president de la Federació Catalana de Pueri Cantores, Bernat Cabré, sobre el cant coral al servei de la litúrgia a casa nostra.

El Congrés Internacional de Pueri Cantores és de caràcter intern per a les corals però l'acte inaugural a la Font Màgica de Montjuïc i les activitats a Montserrat són obertes al públic, així com les misses de les nacions i els concerts a diferents parròquies de la ciutat que tindran lloc durant dijous matí i tarda. Podeu consultar el programa del Congrés.

Què aporta a un infant el cant coral?

És repetit i divulgat en tots els àmbits que cantar en un cor és educatiu. Això tant si és des de la fe com si no. Cantar en una coral és d'una importància vital. S'aprèn a treballar en conjunt, a oblidar-se d'un mateix, a saber que ets una peça d'un engranatge de conjunt que et necessita, és una escola d'humilitat i solidaritat. A part, també és una escola de respecte i de coneixença de la diversitat. Tots aquests valors que són inherents al cant coral en formen part. En el cas dels Pueri Cantores, a més a més, hi ha l'afegitó que es fa des de la fe i des de la vocació de servei a l'Església, que és una de les coses que s'explica i es fa viure a la canalla, de manera apropiada a ells, evidentment.

La coral a la litúrgia és un element que s'ha perdut?

Això depèn molt de l'entorn social i cultural. La Federació Alemanya, per exemple, compta amb 19.000 cantaires, que es diu ràpid.

I per què aquest gran nombre?

Viuen en un entorn en que la música té una consideració que aquí no hi és i el resultat i la implicació i vivència són molt diferents. La Conferència Episcopal Alemanya ha entès el cant coral com una eina pastoral de primer ordre i tots els bisbes alemanys s'han conjurat perquè a totes les catedrals hi hagi un cor de Pueri Cantores. Això serveix per ajudar i estimular escolanies satèl·lits que puguin créixer a grans parròquies però també a pobles més petits de l'entorn de cada diòcesi. Allà ho tenen molt clar i els resultats són més de 19.000 cantaires.

I en el cas de Catalunya?

A Catalunya, com en moltes altres coses, som un país força especial. Aquí tenim un problema i és que som un país d'una sola cosa; el país d'un músic, el país d'un artista...

I el país d'una escolania, interpreto...

Exacte. Quan aquí parles d'infants que canten durant la litúrgia et ve al cap.... Montserrat. Això ja està resolt, ja està cobert. Això passa molt a casa nostra. Montserrat té una idiosincràsia i especificitat molt concreta que la fa molt especial i la fa insubstituïble, evidentment, el que passa és que el paper dels infants a Montserrat durant la litúrgia es pot repetir i replicar adequant-se a cada entorn, des de la parròquia de barri fins a les grans ciutats o a les catedrals. Actualment no hi ha ni una sola catedral a Catalunya que tingui una escolania. Aquesta ha estat la meva particular guerra durant la presidència de la Federació. He intentat convèncer els bisbes però els resultats ja evidencien que he fracassat estrepitosament.

I què es demana a un infant Pueri Cantore?

Un Pueri Cantore no ha de tenir res en especial, ha de ser un nen que li agradi cantar i vulgui cantar i que tingui voluntat de estar integrat en un grup. No es demana res més. Això sí, allà on hi ha una coral de Pueri Cantores els rectors l'aprecien molt perquè les esglésies s'omplen a vessar.

Per què, la música, el cant coral, pot ser eina evangelitzadora?

Evidentment. Tots i els problemes que hi ha de vegades per fer entendre a la canalla el motiu de cantar aquella missa concreta que potser per a ells sona a antiga, cantar durant la litúrgia els fa sentir protagonistes. Els infants que canten tenen un paper molt important a la litúrgia i per a ells és una manera molt diferent de viure-la. Crec que no dic cap disbarat si considerem que tots els que assisteixen a una celebració litúrgica han de sentir-se protagonistes perquè ho són. Per tradició, comoditat o inèrcia sovint hem agafat aquesta actitud  d'espectador impertèrrit.

El Congrés Internacional de Pueri Cantores que acolliu en uns dies a Barcelona per què ha de servir?

Un dels objectius dels Congressos Internacionals és ser revulsiu allà on se celebren. Hem d'entendre la paraula Congrés des del seu sentit etimològic. La paraula d'origen francès té el sentit d'unir, de trobada, i és realment això. És una trobada internacional, no hi ha un treball acadèmic pròpiament. Entenem que el Congrés ha de servir per donar empenta i en aquest cas jo ho visc com una manera de dir-li a l'Església de Catalunya 'fixeu-vos què es pot fer i què hi ha i de què us podeu beneficiar si teniu ganes i energia'. És qüestió de posar-hi energia.