Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Miquel Bausset – Monjo de Montserrat) Aquest dissabte ha fet 100 anys del naixement del pare Miquel Estradé, monjo de Montserrat. Josep Estradé (aquest va ser el seu nom civil), que va néixer a Tarragona l’11 de gener de 1920, va estudiar uns cursos al Seminari de Tarragona i el 1942 entrà al monestir de Montserrat. Dos anys després va fer la professió temporal, el 1947 la professió solemne i el 1948 va ser ordenat prevere.

 

Un monjo català

El pare Miquel va passar un temps a Anglaterra, estudiant l’anglès, i també a Friburg de Suïssa i a Baviera, per perfeccionar el grec clàssic, una llengua que va dominar a la perfecció. Per això mateix, a Montserrat, el pare Miquel va fer classes d’aquesta llengua als monjos en etapa de formació. Com recordava el pare Josep Massot, l’estada del pare Miquel Estradé a Suïssa “li serví també per a eixamplar el seu horitzó religiós i per a encarrilar encara més la seva forta catalanitat, gràcies al contacte amb el doctor Carles Cardó, amb el professor Ramon Sugranyes de Franch i amb el mecenes Rafael Patxot i Jubert”.

Després del temps que passà a l’estranger, quan tornà a Montserrat, el pare Miquel Estradé serví la comunitat en diversos serveis que li van ser confiats: l’Escolania, l’hostatgeria (en diferents etapes), l’acompanyament espiritual dels monjos en etapa de formació i les classes de grec als novicis i juniors. Però d’una manera particular cal destacar la seva tasca pastoral, tant a Montserrat com a d’altres llocs. El pare Miquel acollí i acompanyà a Montserrat, multitud de joves i gent de totes les edats, que trobaven en ell un home d’una gran calidesa humana i espiritual. Com m’ha comentat la religiosa vedruna Maria Trullols, que el va conèixer bé, el pare Miquel va ser un home “d’una gran humanitat, atent i sensible a les necessitats de les persones”.

 

Un escriptor i traductor

El pare Miquel, gran coneixedor de les llengües clàssiques i també del català, traduí a la nostra llengua textos de la Bíblia, així com escrits de diversos autors cristians llatins i grecs. De fet, a la Bíblia de Montserrat són seves les versions del llibre dels Macabeus, de Tobit, Judit i la Saviesa.

El pare Miquel va ser un escriptor prolix i els seus articles els podem trobar a diverses revistes com Serra d’Or, Saó, Foc Nou, Catalunya Cristiana o Qüestions de Vida Cristiana. També col·laborà amb els seus textos al diari Avui. Va escriure nombrosos llibres, entre els quals cal destacar els següents títols: Anar a fons (1970), Evangeli enfora (1973), Pare nostre (1981), Diàleg sobre l’amor (1985) o Fuit vir. Una vegada hi havia un home, Benet (1987).

 

La mort del pare Estradé

Apassionat pel Déu de la vida, recordo una anècdota del pare Miquel que ell mateix em contà. Al funeral d’un nebot seu, mort molt jove, algú li va donar el condol al pare Miquel dient-li, per consolar-lo: “Déu ho ha volgut així”. I ell li respongué: “No. Déu no ho ha volgut així, perquè Déu no vol la mort. Han estat unes cèl·lules malignes que han portat a la mort el meu nebot. Però Déu no ho ha volgut”.

Vaig conèixer el pare Miquel l’any 1983, quan ell era hostatger i jo pujava a Montserrat, interessat per conèixer la vida monàstica. Però el vaig tractar amb més intensitat, tot i que durant un temps molt breu (degut a la ràpida evolució de la seva malaltia) quan jo vaig ser infermer de la comunitat. Recordo que a primers de juliol de 1997, degut a les molèsties que tenia, vaig acompanyar el pare Miquel al metge, a Manresa, que li va diagnosticar un càncer de pulmó que va ser fulminant, ja que el 2 d’agost a la nit, va morir a Montserrat.

Tots els qui vam tractar el pare Miquel Estradé, recordem la seva intel·ligència i el seu acolliment. El pare Miquel va fer de la seva vida un camí per acollir i acompanyar tots aquells que se li acostaven en recerca d’esperança, tant creients com no creients, als quals encoratjava i guiava per tal que trobessin el sentit de la vida.