Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest cap de setmana les creus grogues clavades a vàries platges en record dels presos i exiliats polítics catalans han estat arrancades violentament per bàndols d’energúmens, alguns d’ells, segons primeres informacions, amb clares filiacions d’extrema dreta. La cara d’aquestes persones, quan anaven arrancant les creus, estava plena d’odi i ràbia. L’odi i la ràbia dóna un rictus especial, fàcilment identificable. Alguns d’aquets violents autoritaris justificaren la seva actuació dient que la platja era un espai públic per la qual cosa la seva llibertat era treure les creus; també afirmaren que posar creus grogues era un acte il·legal i sacríleg. Voldria referir-me a aquesta darrera objecció: considerar la plantada de creus com un acte sacríleg. Els altres arguments tenen una refutació democràtica que, pel que veig, no ho ha entès així el delegat del Govern de l’Estat a Catalunya quan defensa una asèptica neutralitat de l’espai públic. No entenem el  mateix sobre espai públic i neutralitat.

Desconec si els aïrats violents consideren sacrílega, per exemple, la monumental creu dels Valle los Caídos o les creus que presideixen els juraments de ministres i altres càrrecs polítics. No sé que pensen sobre això. La creu, a més de la significació intrínsecament religiosa, representa el símbol teològic relacionat amb la mort de Jesús tal com es commemora el Divendres Sant, té una  valor cívic que transcendeix el signe cristià. En les creus la humanitat de cor obert hi veu els valors per els quals Jesús fou empresonat, condemnat i mort. Les creus no tenen significacions neutrals. Les creus grogues de les platges portaven escrites paraules com: llibertat, democràcia, justícia, respecte, tolerància, amor, etc... Ideals que tota persona de bona voluntat pot fer-se seus i poden associar o identificar amb el sentit de la creu redemptora de Jesús. La seva mort fou per fer-nos partícips d’una resurrecció on aquests ideals han d’encarnar-se en la història de la humanitat. Segurament, si algú estava fent un acte que ofenia el sentiment religiós dels cristians eren aquelles persones que arrancaren violentament les creus grogues de les platges i no qui les planteven.